A la banda de Santa Magdalena de Polpís D’este poble, sota el cel, la música és una mel que reconforta l’esperit, il•luminant-los la nit com una espurna d’estel. Soneu sense por, trompetes! vibreu amb dolçor, llengüetes! bombo, marca bé el compàs! caixa, no perdis el pas! voleu com el vent, baquetes! Sense tuba no hi ha festa, i el bombardí li contesta: “si et faig falta, estic ací”. Fa un dolç xiuli’t el flautí i el trombó també protesta. Parla l’oboè d’amor, i un clarinet li contesta dolcet, amb un to menor, que és la música una festa i cada nota una flor. Fes-nos un sol, Mestre Moya; tots oïts serem colla, que “En er mundo” et surt redó i ens erizes d’emoció quan mos toques eixa joia. La trompa sone divina; les flautes, de forma fina, van desgranant filigranes, fins que els plats, amb moltes ganes, li posen fi a la pàgina. Clarinets, xics i xiquetes, cuidem-vos bé les llengüetes, dons que son fundamentals per als èxits musicals i algunes altres cosetes. Del triangle i de la lira, neixen fines vibracions, i sempre ens sorprèn la tira d’exòtiques percussions, que a tot l’auditori admira. Al ritme de batería, sona bé la melodia, i amb un “tuti” magistral, batuta i Mestre genial posen fi al concert del díia. Per qué no entreu al compàs, quan la batuta ho senyale?... Llandós… que dale que dale... no fan punyetero cas! I este franment complicat… Ara sabrem tot seguit, qui ho ha mirat de fugit o a consciència ho ha assaiat. Mestre, que ting els exàmens… Mestre, que acabo cansat… Mestre, que he estat constipat… Mestre, la crisi, els gravàmens… No hi ha excusa, que els certàmens son exigents de per si, i el proper, que ja està ahí, hem d’alçar més el llistó perquè el poble té il.lusió de que guanya-se’m al fi.
Posted on: Mon, 07 Oct 2013 14:48:57 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015