"L’altre dia estava a una botiga de roba de Barcelona quan, de sobte, va entrar un atracador encaputxat. Després d’apuntar la dependenta amb una escopeta, es va emportar un total de 100 euros en efectiu. Va sortir corrents amb el botí però, en lloc de fugir, es va ficar a una cabina telefònica, es va treure la caputxa i va tornar a la botiga. Aquest cop no va robar, ni va amenaçar ningú sinó que es va gastar els 100 euros tot comprant uns pantalons. Va pagar i se’n va anar. No va trigar a aparèixer la policia, liderada pel subinspector Camacho. La venedora va denunciar un robatori de 100 euros. Però el subinspector la va acusar d’exagerar ja que no tenia en compte els 100 euros que havia ingressat amb la venda dels pantalons. Per convèncer la dependenta, el subinspector va treure un paper on va escriure en lletres grosses: “l’encaputxat ens roba?”. A continuació va dibuixar un gràfic en el què apareixien la venedora i l’atracador. Amb una fletxa vermella que anava de la venedora cap a l’atracador, apareixien els 100 euros que el lladre li havia robat al matí. I amb una fletxa verda en direcció contrària, hi apareixien els 100 euros que li havien tornat a través de la venda. En sumar les dues fletxes, que eren de la mateixa magnitud i anaven en direccions oposades, el subinspector va concloure que no hi havia hagut cap robatori: els diners de l’atracament havien estat compensats pels diners de la venda!, deia Camacho. Per tant, la resposta implícita a la pregunta del títol “l’encaputxat ens roba?” era NO."
Posted on: Sat, 15 Jun 2013 20:48:33 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015