AIXÒ ÉS PER A TU Això és per a tu. Això és per a tu i per a mi, jo no en sé més, tu sí, per això m’ hi aventuro i t’ abraço abraçant-me’ t així. Sent-ho, saps que ho pots sentir, que no hi ha llunys. Això és per a tu, per a tu i per dir-te que et facis sentir, que cal, cal treure-ho a fora i que tothom et vegi, que hi siguis, que hi ets i fas força, la fas i fas que tot es mogui, funcioni. És per a tu, per a tu que t’ enlluernen els altres i t’ amagues, ‘nem-hi junts, que ets la necessitat i la tens, la temem, sí, per’xò ‘nem-hi junts, fem-ho fàcil, que ho és si li fem, només cal dir-ho i de segur que comença a blegar-se. Fe amb la paraula, beneir-la. Per a tu, que ets per tants la millor persona del món i no ho saps. Per a tu, que no pots més però encara hi ets. Per a tu, que ara sí que t’ has perdut ben lluny de tot i no entens res. Per a tu, que, ignorant-ho, salves vides, ets l’ alegria, la despertes. Per a tu, que has deixat de ser humil per arribar a ser invisible. Per a tu, que estimes tant als altres que t’ has oblidat de tu. Per a tu, que fas la senzillesa i saps secrets dels boscos i dels defores. Per a tu, que sobrevius sota idees que no són les teves, per a tu, la vida, ei, la vida i no la supervivència. Per a tu. Pren-la, ‘nem-hi. T’ escric a tu, parlo amb tu i vice- versa, i versem, com ara versem. Ningú està sol. No hi ha llunys. A tu que...banda sonora t’ hi mereixes! Rumba i vins d’ antuvi, danses folles, sargantanes a la panxa, pell de pols de papallones multicolor escrivint-te pessigolles, salts descalços pels bassals rient amígdales enfora d’inflades de parlar amb la lluna fins que et somriu. Sàpigues que és a tu. Et somriu a tu. A tu, que t’ enrecordes de mirar al cel cada dia. A tu, que si insisteixes res, un pèl, un fil, un cop, un traç, un dit, mig dia, ho tens. A tu, que, qui t’ ho ‘via d’ anar a dir, que ja t’ ho deien, que ni idea, a tu, i a mi, per a tu, que tens el pit perforat i et dol com si t’ esberlessis i calles, do’ m, deixa’ m endur aquesta esquerda, ‘nem a trencar-la, a fer que el sol en fongui el dol, ‘nem-hi junts, pesa menys fer el desert, ja arribem. T’ agradarà. És per a tu aquest oasi, tu l’ has de fer créixer. És per a tu, d’ aigua clara, fresca i neta amb brises d’ orient desorientadament agradoses. És per a tu, ‘nem a banyar-nos, és blau, i allà verd, i allà fondo i amb peixos-maduixa, xics. És per a tu,’nem fins dalt l’ aigua a fer ploure amor sobre els homes: creixen, i a més, torts. I que l’ aigua de les aigües et beneeixi, et saciï, t’ acaroni, et nodreixi, et curi, et faci sentir l’ ànima neta. És per a tu, per tu que ets ara i aquí. L’ Amor també, és, i per sobre de l’ ara i de l’ aquí, per a tu, creix, no l’ amaguem, no es pot, és per a tu i l’ has de dir. ‘Nem-hi junts amb l’ home pandereta del Bob? És per a tu. Pots amb tot. Diguem-ho amb el llapis ben alt, imagina, imagina! És per tu, va, dibuixa el què vulguis. Imagina, imagina! Fas màgia, ho sabies? Només cal que ho diguis. Al mirall i tot si vols, però en veu alta i sense carota, fent ganyotes, això sí, sense parar, fins que et tronxis de tot plegat. És per a tu, el poema aquest. N’ hi ha molts més. Els bons no són meus però també són per a tu. Són per a tu, les paraules, els silencis, les formes, la llum, les persones, allò que hi posis. Tu et cuines. Jo em cuino. Mengem plegats? Etcètera. Això és per a tu, persona no-armada: persona. griFOLL 1.10.13 casserrespoblepoema
Posted on: Tue, 01 Oct 2013 02:03:55 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015