Anit vam tindre la gran fortuna dassistir i dhaver format part de la presentació al Teatre Principal dAlcoi deixa exquisitessa musical que és Wegener. Poques voltes hem vist un directe tan rotund i profund, digne de torejar en les millors places, i no serà perque no hem vist concerts de tot tipus en la nostra vida. Amb Agon, ja teniem els pels de punta. Feia fret al teatre. No obstant això, vam acabar el concert, seguts a una butaca sí, però suats (adquirint aquella extranya sensació de suor gelat que diuen que tenen els ionquis) per la emoció que ens va embargar aquella aberració sonora que és Wegener. Com sempre, i més sent el primer directe, van haver petits errors i alguna fallada tècnica, però va quedar eclipsada per la contundència sonora del combo Arthur Caravan-Hugo Mas, recolçada per la saviesa tècnica de Blai Antoni Vañó. La gran veu dHugo, digna de museu, junt als experimentats i genials músics dAC han creat la millor combinació possible, potser allunyada dels terrenys comercials, sí, però a estes altures de la vida, què importa? És un disc necessari i que passa al nostre top de per vida. Konstança ens va emocionar amb la història prèvia que es va contar. La Discontinuïtat de Mohorovičić (Moho), final de la cara A, va sonar diferent al disc, més llarga, progresiva, recordant als millors Deerhunter, encara que ens vam quedar en ganes de més progressió, més minuts. Terres rares, a falta de la sublime veu de Clara Andrés, va ser espectacular. Dynamo, la cançó més crua i desgarradora del disc (la que més ens agrada per les nostres influències musicals), va sonar apocalíptica, amb el saxofó embogit a lo James and the Contorsions i la distorsió que cada membre del grup afegia a la seua manera. Tota la resta del disc va sonar com cal. I el bis, no és necesari comentar-lo perque ja sen surt de lo que és Wegener (Els Anarquiiiiiiiiistes!). No tenim paraules suficients per a descriure el que vam sentir ahir al teatre. Nosaltres haguerem pagat per escoltar el mateix directe durant 3 hores més. I el més sorprenent és que aquest disc, aaquest espectacle, estiga fet ací, a casa, amb la nostra gent, i que te la calitat suficient i es pot equiparar al de qualsevol artista internacional de renom, de culte. No sabem si els Arthur Mas arribaran on ells ho han fet, perque ja sabeu com està el panorama cultural i musical al fastigós Estat Espanyol, però per a nosaltres ells ja són al cim. Així que simplement vos convidem a que aneu i gaudiu el proper dissabte 9 a la presentació de València i sentiu a les vostres pròpies carns el que nosaltres vam experimentar ahir. Una experiència que traspassa lo estrictament musical, necessària en els temps que corren. musicadetelers.bandcamp/album/wegener
Posted on: Sun, 03 Nov 2013 13:57:56 +0000