Avui he viscut una situació daquelles en que la gent que et rodeja i que no tens més remei que tractar, et posa en una situació injusta i extrema, en què ets tu el que sha dexplicar i raonar, dacord que us he de dir, situació general, jajaja. Total, que quan ja he pogut posar en escriptura tota la gran merda que estava passant, he decidit que havia de retornar al Miquel que sóc. I he fet el que habitualment faig. Sortir al carrer i fer el que més magrada com a City man que sóc, sortir sense mirada concreta, disfrutant dels sorolls, de la gent, les llums i lart-cu-trisme que genera una cosmopolita ciutat com és Barcelona, que per cert estimo i des davui encara mes. Bé, aterro, tan de bo poguéssim tenir un coet per fer unes quantes òrbites al rebedor de la nostra terra i veure lo insignificants que som. Total que camina que caminaràs, les meves passes mhan portat davant dun parc i prop de casa i per fer-me el el simpàtic a mi mateix o com diria un Yogui laltre jo mhe dit: mira, faré unRelaxing garden of Retalling Joan Miros Park Un cop relaxat i retornat, i per casualitat, ha passat el moment. Dos mini gossets, daquells peluts que sols sels veu el morret negre i estirant a dues velletes shan espantat en veure un Pastor anglès preciós i amb un negre brillantíssim. Els mini gossets shan encarat amb el més gran, arriscant-se que el gran pastor els partís el coll, cosa que no ha passat per dècimes. Quan ja ha passat tot el merder i ja ni tan sols estaven els cans protas, una senyora velleta i amb un posat molt relaxat i culte, em diu com a col·lega presencial dels fets: carai, el petit es defensa del gran, sense tenir por !. Tan de bo això passés en la vida humana. Com podeu comprendre, els meus insignificants problemes en un instant se mhan solucionat. Gràcies, anònima velleta.
Posted on: Mon, 21 Oct 2013 20:15:25 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015