CARLOS CARNICER - PRESIDENT DEL CONSELL GENERAL DE LADVOCACIA Cap govern ha tingut voluntat de millorar la Justícia El lletrat assegura que no es cuida prou als jutges i que lleis com la de les taxes estan allunyant als ciutadans de la Justícia. Carlos Carnicer, president del Consell General de lAdvocacia Espanyola. La reforma de lAdministració de Justícia està encara pendent. Ni aquest ni cap Govern anterior han tingut la voluntat política de millorar-la. Amb aquestes paraules Carlos Carnicer, president del Consell General de lAdvocacia Espanyola (CGAE), resumeix el major dilema a què senfronta el sector jurídic espanyol. Els pressupostos de 2014 demostren que aquest Govern tampoc la vol dur a terme. Si volem resoldre els problemes, cal cuidar als nostres jutges i fiscals i dotar de mitjans als nostres jutjats per evitar que la instrucció dun assumpte pugui dura fins a onze anys , afegeix, en referència al cas Prestige. Lerror de la doctrina Parot No cal girar la cara o desviar latenció en aquest tipus de casos. Els únics responsables que el Tribunal Europeu de Drets Humans hagi tirat per terra la doctrina Parot són els legisladors, afirma Carlos Carnicer. Segons explica el president del CGAE, encara que es pugui estar més o menys dacord amb la decisió dEstrasburg, limportant és acatar i mai caure en la manipulació política de la sentència. Els legisladors són els que han tingut la representació popular i el poder de canviar la norma. Tanmateix, no ho han fet. Aquesta decisió que ha generat tant enrenou a Espanya ha de servir perquè, dara endavant, es legisli bé , pensant en tots els aspectes, i perquè els legisladors també assumeixin la seva responsabilitat . Carnicer es mostra profundament preocupat per aquest assumpte i afegeix que, ara mateix, la prioritat és garantir que no es privatitzi la Justícia. Es pretén establir com a única fórmula la mediació i larbitratge. I sestà manifestant igualment en les competències que sestan regalant als notaris, els registradors i els procuradors. Hem de tenir cura la qualitat democràtica que va emanar de la Constitució, que aquesta sigui cada vegada més gran i que mai sigui vulnerada . El president del CGAE posa sobre la taula temes que també li preocupen com la llei de taxes judicials, la llei de serveis i col · legis professionals o la llei orgànica de mesures deficiència pressupostària en lAdministració de Justícia, entre daltres, que segueixen provocant mals de cap entre tots els professionals daquest àmbit. Ha passat un any des de la publicació de la polèmica llei de taxes i en aquest període totes les raons exposades pel ministre de Justícia per llançar shan ensorrat. Alberto Ruiz-Gallardón sempre ha posat com a exemple a França en aquest assumpte. Doncs bé , el Govern gal acaba danunciar que eliminarà totes les taxes judicials a partir de l1 de gener de 2014. El ministre també va argumentar que aquest impost serviria per finançar els serveis de justícia gratuïta i, avui dia, podem dir que aquest aspecte també ha estat un fracàs. Segons les dades que tenim, fins al mes de setembre, només shan recaptat 100 milions deuros, quan el gabinet de Ruiz-Gallardón havia pressupostat que arribarien als 306 milions. El més probable és que a finals dany no arribem ni a la meitat de la xifra que el ministeri havia previst , explica Carnicer. En aquest últim any, la tramitació de causes judicials ha caigut un 24%, segons les dades que el Ministeri de Justícia va aportar al Congrés dels Diputats, el que significa que milers de ciutadans no estan podent accedir a la Justícia. Això suposa una violació escandalosa del dret fonamental a la defensa i una fallida flagrant de lestat de dret. Aquest norma està aprofundint la bretxa entre els rics, la classe mitjana i els pobres. Per això seguim lluitant contra la llei de taxes: per justícia social , conclou. Menys jutges Un altre bassal en què sha ficat Ruiz-Gallardón i que el president del CGAE no aconsegueix entendre és el de les mesures deficiència pressupostària, llei orgànica que es va aprovar al desembre de lany passat. En un país en què la principal malaltia de la Justícia és la lentitud, com es pot concebre que el ministeri decideixi suprimir 1.300 places de jutges? Això representa exactament la quarta part de les places de jutges dEspanya. Entenc que en un període de crisi cal fer retallades, però, en aquest cas, no sembla que sigui la decisió política més encertada. I és que, rebaixar el nombre de jutges només impedeix que la Justícia es posi al dia . Carlos Carnicer està convençut que es podrien revisar certes normes per aconseguir agilitzar-la, com és el cas de la llei denjudiciament civil, però es pregunta si, arribat el moment, el ministeri comptarà amb lopinió dels professionals del sector, cosa que no han tingut en compte en cap de les reformes que shan dut a terme fins al moment, com en la llei orgànica del poder judicial, que encara que hagi estat aprovada, no ha agradat a ningú de lAdministració de Justícia . La llei de serveis pretén emmordassar als col · legis professionals Lavantprojecte de Llei de Serveis i Col · legis Professionals (LSyCP), aprovat el passat 2 dagost a Consell de Ministres, és un altre dels fronts de batalla oberts pel Ministeri de Justícia. Carlos Carnicer assegura que aquesta nova normativa és profundament injusta i que és el prototip de llei que pot acabar amb aquest tipus dinstitucions. La LSyCP pretén emmordassar als col · legis professionals, privar-los de lautonomia que han tingut sempre, i que els atorga la Constitució, i danyar lautoregulació. El president del Consell General de lAdvocacia entén que aquesta norma acusa errors terribles i assegura que és evident que lavantprojecte no ha estat fet per juristes, sinó per economistes, que saferren a la teoria que la desregulació provoca lentrada de més operadors, produeix una major qualitat en els serveis professionals i genera una rebaixa de preus. Aquesta visió, en les professions liberals espanyoles, i especialment en ladvocacia, és mentida .
Posted on: Wed, 20 Nov 2013 11:00:08 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015