CARTA OBERTA DUN VOLUNTARI: Una nit llarga, un incendi greu, i jo... sense fer... RES !!! Dençà que tinc 16 anys sóc voluntari, uns anys a Creu Roja, uns anys a Remer (Red Radio de Emergencia) de protecció civil també un estiu com a professional contractat a Creu Roja de Mar. Després de la desmilitarització de la Creu Roja i per circumstàncies vàries, amb uns companys vam fundar lany 1993 la DYA a Girona, una entitat apolítica i aconfessional creada al país basc lany 1966 i que a la província de Girona vam establir amb seu a Verges. Le sigles de DYA (Detente Y Ayuda) eren un referent quant lentitat es dedicava únicament a lauxili en carretera. Actualment la DYA es dedica a prestar serveis dauxili i emergències en moltes vessants (actes esportius, lúdics, accidents, emergències), fent formació en emergències, primers auxilis i suport vital, col·laborant amb empreses i ajuntaments a fer plans de protecció civil, prevenció i autoprotecció, així com xerrades i tasques de formació en làmbit sanitari. El nostre personal és 100% voluntari; hi ha gent procedent de creu roja, bombers, infermers, SEM, protecció civil i altres estaments, així com gent que no és específica de làmbit sanitari ni demergències però que amb els anys ha anat realitzant aquesta formació i sha involucrat amb aquesta entitat per poder desenvolupar totes les activitats que portem a terme. Actualment lentitat compte amb una seu central a Verges, un vehicle de comunicacions i logística, dues ambulàncies perfectament equipades, un vehicle 4x4 i dos vehicles auxiliar, així com duns equips de comunicació moderns, equips de suport vital bàsic, camilles, hospital de campanya, senyalització viària i tot un seguit dequips i accessoris fix i portàtils per dur a terme la nostra tasca en serveis preventius i demergències. Les nostres activitats són principalment actes preventius, tot i que hem fet moltes urgències i hem participat amb altres cossos de seguretat en recerca de desapareguts, accidents de trànsit, curses ciclistes, travesses de nedadors i altres actes que així ho han requerit, principalment a lEmpordà, tot i que ens hem desplaçat per tota la província de Girona i a altres províncies si ha estat necessari. I AQUEST QUE MEXPLICA ARA?? Com he comentat, tenim la seu central a Verges, a 6 km de Colomers, població veïna que ahir va patir un greu incendi. A quarts de deu de la nit, jo, com altres companys, havíem comunicat amb el nostre cap la nostra disponibilitat, estàvem a punt per sortir pitant cal a la seu de Verges, però ens van dir tranquil·litat, hem comunicat la nostra disposició als organismes corresponent, estan al cas, i hem desperar a què ens activin. Esperem doncs... Anteriorment ja havíem anat a altres incendis, en el darrer incendi del Montgrí per exemple la nostra tasca era guiar als bombers que venien de fora, ja que nosaltres coneixem molt bé la zona, i ells, com és obvi, no. Som conscients que NOSALTRES NO PODEM APAGAR FOCS, no som una primera línia en un incendi, però coneixem molt bé el terreny, disposem dequip humà, material i logístic, som PERFECTAMENT APTES PER FE FEINES DE SEGONA LÍNIA com tallar carreteres i camins, avisar als veïns, ajudar a evacuar, prestar suport sanitari i logístic, coordinar-nos amb altres cossos demergències per donar el suport adient.....a part dapagar foc, hi ha moltes coses a fer. I seguim esperant... A les dues de la nit, ja desesperat, nerviós i impotent de tant seguir les notícies per tots els mitjans, comunico al nostre cap que retiro a dormir, que qualsevol cosa el meu mòbil està obert i disponible al 100%, i que al matí quan deixi les meves filles vaig de dret cap allà. Tinc por, bufa de valent, fa tramuntana, i pateixo per la C66, si el foc la creua, som pell, les gavarres són un polvorí, retiro a dormir però no ho veig gens clar, gota!!! Tinc un sentiment de frustració a dins meu que no em deixa aclucar lull. Maixeco a les 6, poso les notícies, whatsapp, twitter, no hi ha gaire res, al 3-24 repeteixen un cop darrere laltre les declaracions del conseller que ja havia vist abans danar a dormir, alguns missatges a twitter daltres voluntaris de ADF i Bombers donen esperances, no ha bufat gaire, hem estat de sort, sembla que està contingut a Foixà i no passa dallà.... Mentre esmorzo i faig de pare parlo amb la Carme, a lescorxador no ha arribat el foc, però la casa del seu cunyat a colomers si ha rebut, no saben labast exacte, però van marxar cames ajudeu-me mentre el foc hi arribava.... ningú ha pres mal? No, bé, deixem-ho així.... ara truco a laltra banda, a la Pera, uns amics viuen arran de bosc a lesa banda nord de la C66, porten des de les 3 a punt per ser desallotjats i amb els mossos a la porta de casa, però aguanten, bon senyal. A les 8:45 em dirigeixo a la nostra seu de Verges, torno a contactar amb el nostre cap, allà trobo altres companys també esperant a ser activats, però res, seguim sense poder ajudar.... no ens activen. Després dunes hores de neguit, de patiment, de saber que podem ajudar, que tenim mitjans i personal, al migdia decidim retirar-nos en vista de què no compten amb nosaltres, els protocols són els protocols, i si no ens activen, no podem fer-hi res, tot i que sigui injust, tot i saber que podem ajudar, tot i conèixer la zona molt millor que la majoria dels mitjans arribats de mitja Catalunya, no van comptar amb nosaltres, i no vàrem ser-hi. PD: Aquesta carta és meva a títol personal i no té res a veure amb DYA Girona, però hi ha coses que no entenc, coses que em superen, i que ahir, per motius polítics, burocràtics o pel que fos, que alguns companys/es i jo mateix ens haguéssim de quedar a casa, o a la seu de Verges, esperant (i desesperant) sabent que podíem ajudar, és una cosa que em supera, i lhavia dexplicar, assumint totes les conseqüències jo, i no lentitat que és totalment aliena a aquest escrit. Dani
Posted on: Sat, 16 Nov 2013 20:43:36 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015