Com era d’esperar i per això ningú no s’ha sorprès quan el Constitucional ha respost al recurs presentat pel Parlament de Catalunya i manté la suspensió cautelar de la declaració de sobirania aprovada per la cambra catalana al passat mes de gener. El radicalisme del president del Tribunal Constitucional espanyol és ben conegut per tothom, especialment sobre tot el que representa Catalunya, les nostres revindicacions i les ben legítimes aspiracions, per la qual cosa si ja és prou trist que un T.C. estigui polititzat des de la seva creació, fet que suposa com mai no serà ni just ni imparcial ni lliure, deia que si ja és ben trist que sigui polititzat encara ho és més per posar al davant d’aquesta institució de l’Estat un personatge prou anti -catalanista com ha manifestat al llarg dels anys. Per això sol, per aquesta manifesta voluntat de no ser imparcial ni just, no hauria d’ocupar un seient que democràticament no li pertoca; en un país normal i amb llarga trajectòria democràtica segur que no li permetrien. La unanimitat del T.C. en la sentència tampoc ens estranya ja que si uns membres són del PP la resta són del PSOE, que finalment és el mateix. Ambdues formacions no entenen la realitat del país ni que les voluntats dels ciutadans puguin ser objecta d’expressar-se lliurament ja sigui mitjançant una consulta, un referèndum o senzillament siguin lliures per declarar, si és la seva voluntat, la declaració d’independència en el Parlament, representant de la voluntat del poble de Catalunya. No hi ha res més democràtic i contra això hi ha un govern espanyol amb totes les institucions que lluiten per retallar el dret a decidir lliurament, en contra de la llibertat d’expressió. No és coherent amb un Estat democràtic, ben evident. Tampoc ens estranya a hores d’ara, perquè també ja ho sabíem, com d’injusta és l’asfixia econòmica de Catalunya una vegada publicades les dades referents al que aportem a l’Estat i el que rebem. I si d’això no en diuen robo i espoli ja no sé quina interpretació donen des d’Espanya a la pràctica a la qual injustament ens tenallen. Al diccionari de la Real Academia española i a l’Enciclopèdia catalana no he trobat altre significat més enllà del que ja us comentava abans. També ho sap el nostre govern a Catalunya i és queixa i llagrimeja, però no en hi ha prou amb això, tot plegat és suficient perquè finalment CIU, el govern de Catalunya i la majoria sobiranista al Parlament doni el pas definitiu que reclama el Poble de Catalunya, i prou covardies. Lamentar-se és aturar-se en el camí. Si a tot aquest enrenou dins un context en el que vivim i patim, el govern de l’Estat espanyol tufeja per les quatre bandes a corrupció, segurament cal anar més de pressa. R. Tàpias
Posted on: Fri, 12 Jul 2013 10:13:20 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015