Despres de pasar les hores i meditar un poc sobre la Marato puc dir q estic content en com ha eixit tot. Jo volia baixar un poc mes, pero soc conscient de q a estos ritmes ja costen molt de baixar les marques. Aixi q tot lo q siga millorar es per a celebrar-ho. Resumint lo q ha transcorregut durant els 42k: A leixida tenia una molestia en la panxa, igual els nervis; durant el recorregut algun poc de flato; i els ultims 10k he acabat en calambres als bessons cada vegada mes frequents. Lo normal q li pot pasar a cualquier maratoniano vamos. Pero ahi es veu al verdader maratoniano com soporta el dolor i nomes pensa en seguir avant. Es dur... Si!!! Pero en una Marato no es regala la marca, hi ha q sofrir. Desde a¢i agrair a tota la gent dAtletisme Albaida per el seu soport incondicional durant el recorregut, al igual q donar lenhorabona a tots els maratonianos i els de 10k per conseguir eixos objectius personals. I com no agrair al meu germa Jose Renú Jornet (encara q ja ho he fet personalment) per vindre a animarme durant 30kms i donantme avituallament de isotonica i gels. Al igual q a la gent q ha estat animantme i apoyantme desde la ditancia i estant pendent de mi, tant siga familia i amics, i la gent q ja no esta entre nosaltres, pero sentim ben a prop. Gracies a tots!!!
Posted on: Sun, 17 Nov 2013 17:58:31 +0000