Durant la guerra els meus pares van tenir acollit durant dos anys un nen madrileny, que tant sols en tenia un. Quaranta dos anys més tard, per circumstàncies que ara es farien llargues dexplicar, vaig coneixer-lo personalment i vam teixir una profunda amistat. Va resultar ser un home desquerres, votant del PCE del Santiago Carrillo i segons ell de tarannà progressista. Ens vèiem un parell de vegades lany i discutiem i discutiem amigablement en tot. Sempre em deia que sentia una profunda admiració i agraïment pels catalans i en particular pels meus pares. Recordo que un dia li vaig preguntar què votaria si sorganitzés un referèndum en que es preguntés als espanyols si acceptarien la independència de Catalunya. Després de rumiar-sho uns segons, em va contestar: Posiblemente me abstendría. Al preguntar-li el per què, em va dir textualment: Porqué la plaza de Cataluña, además de ser vuestra, también es mia... al igual que la de Cibeles además de ser de los madrileños, también es de los catalanes. El meu germà de guerra savançava així als que diuen que davant dun possible referèndum pel Dret a Decidir, hi han de dir la seva tots els espanyols.
Posted on: Sun, 10 Nov 2013 10:53:47 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015