EL PERFUM DE LA PARAULA Cada paraula ens embolcalla com pètals d’una flor, com una aurèola resplandent que desprèn, sense preguntar qui és el que la rep, el seu perfum que és una barreja de to rítmic que causa efectes psicológics, és l’aire que ens ajuda a respirar el món, a entendre’l, a habitar-ho, a viure-ho, fins i tot en el sentit instintiu, de lluita amb les seves vessants d’atac i defensa, i abans de tot a mantenir-nos drets i emprendre el viatge. Perfum que no és altre que l’essència que porta cada paraula closa a dins i que s’estén per tots els vents perquè algú tasti el seu sabor que molt sovint és equívoc, que ja ha perdut el seu sentit primer i tampoc sabem trobar el seu sentit últim –la filosofia sembla de cap a peus un seguit de malentesos on ens hem ficat per causalitat, o no, i no en sabem trobar, de fet, la sortida a aquest cabdell tant enormement embolicat: ens ha marcat més la paraula –el logos, en diuen els grecs antics—que relaten els fets, que els mateixos fets. Per altra banda, però, la paraula ens ha despertat allò que ja dormia dintre seu sense adonar-se’n que amagava un secret que calla o queda ocult rere d’ella mateixa, i tan profundament viu a les coves de la ment que no en veiem el seu significat latent, el seu “que vol dir en dir precisament això i no una altre cosa”. La paraula ens ha creat per si mateixa un relat sobre la realitat i la seva impossibilitat, i els valors de veritat o mentida que cal esbrinar d’una proposició. Ara bé, la paraula se’ns obre com una flor que, un cop tallada, se’ns mustia de seguit a les nostres mans, però, també al obrir-se ens ensenya com li viu per dins la foscor i com aquesta s’esvaeix per l’aire, per l’alè que respirem d’ella i , com una alquímia, ens transporta a les portes de l’esperit i alhora ens transforma fins que aquest es solidifica de nou en paraula, en la mateixa paraula, però ara en un sentit més ric i profund.
Posted on: Sat, 24 Aug 2013 06:17:15 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015