ESCRIURE ÉS RESPIRAR; DEIXAR ANAR EN UN SOSPIR TOT ALLÒ QUE NO POT QUEDAR SENSE DIR... Dius que hi ha coses de mi que encara no coneixes... Doncs, avui magradaria confessar-te un dels meus secrets. I nés un dimportant. Va lligat a mi i macompanya a totes bandes. Ha compartit amb mi moltes emocions i és testimoni de cada acte que he comès per tu. Vull que sàpigues què és escriure per a mi. Escriure és banyar-me. Escriure és posar en remull cada sentiment que he experimentat. Escriure és desofegar-me. Escriure és dir tot el que la meva veu no és capaç de pronunciar en veu alta. Escriure és lliurar-me. Escriure és tenir loportunitat de realitzar fets que escapen a la meva realitat. Escriure és apropar-me. Escriure és creure que puc acostar-me a la teva ànima per un petit instant. Escriure és la debilitat que tenc de fer-te el protagonista de les meves històries, la forma en què puc reproduir-te de mil maneres diferents la sensació que el passat mes dabril va anar pujant lentament pel meu cos, des dels peus -passant pels meus genolls tremolosos i les papallones revolucionades del meu estómac- fins a la meva boca inquietant i rabiosa per mossegar-te delicadament els teus esponjosos llavis... Escriure mha permès deixar estancades en el passat memòries que em varen xapar el cor amb massa desdeny. Mha ajudat a treure forces don no nhi ha. Constantment, mestira les galtes per consciençar-me que puc somriure malgrat el Sol no surti cada dia. Escriure... ha estat el mocador que ha aixugat moltes llàgrimes. Però, sobretot, és leina que, des que et vaig conèixer, he emprat perquè comprenguis que cada paraula, cada frase, cada síl·laba no ha estat configurada en va, sinó expressada perquè un dia -com avui- puguis imaginar per un moment que ens escapam al punt del nostre relat en què el foc dels nostres cossos plegats ens entelava les pupil·les i unes de les nostres mans sapretaven mentre les altres lliscaven per lesquena traçant curves al ritme del batec dun cor agitat. Vull, estimat, que recordis això. Perquè és la única cosa que em salva després de saber que mai més et tornaré a tenir, la única cosa que fa que el teu adéu sigui menys difícil de dur, la única cosa que en aquest món mai sem podrà arrabassar. Escriure és per a mi, com veus, estimar-te incondicionalment així com la tinta sestima un paper. ÀNGELA ESTELRICH
Posted on: Sun, 24 Nov 2013 01:34:56 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015