EXERCIM EL NOSTRE DRET A ENSENYAR EN CATALÀ La recuperació de lensenyament en català, llengua pròpia de les Illes Balears, és una conquesta democràtica estretament lligada a lacabament de la dictadura franquista. La Constitució Espanyola estableix al seu Article 3 que “La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques dEspanya és un patrimoni cultural que serà objecte despecial respecte i protecció.” Des de laprovació de lEstatut dAutonomia de les Illes Balears a lany 1983 sha anat desenvolupant tota una normativa basada en un ampli consens, com la Llei de Normalització Lingüística, aprovada al Parlament el 24 dabril de 1986, que estableix que el català és llengua oficial a lensenyament (Article 17), i que el Govern, “a fi de fer efectiu el dret a lensenyament en llengua catalana, ha destablir els mitjans necessaris encaminats a fer realitat lús normal daquest idioma com a vehicle usual en làmbit de lensenyament en tots els centres docents”. Així mateix, “ha de prendre les mesures adequades perquè la llengua catalana sigui emprada progressivament als centres densenyament, a fi de garantir el seu ús com a vehicle dexpressió normal, tant a les actuacions internes com a les externes i a les actuacions i documents administratius.” (Article 22). El Decret de Mínims, de 1997, per la seva banda, reforça el caràcter del català com a llengua prioritària a lensenyament, establint que la meitat de lhorari escolar sha dimpartir en català (Article 10) i que aquest còmput es pot incrementar amb laprovació del consell escolar (Article 11). Aquesta normativa ha permès que, de manera progressiva, shagi anat recuperant el coneixement i lús de la llengua pròpia, especialment pel que fa al món de lensenyament. La recuperació del català en làmbit de lensenyament ha anat paral·lel a un procés de creixement demogràfic sense precedents. Així, en un context sociològic advers per a lús de la llengua catalana, limpuls daquest procés de recuperació ha estat imprescindible per mantenir la cohesió social i garantir la pervivència de la nostra llengua. I a hores dara és encara necessari mantenir aquest esforç ja que, molt sovint, lescola és lúnic àmbit on molts nins i nines tenen loportunitat de poder aprendre i usar la nostra llengua. Lensenyament en català, imprescindible per garantir que lalumnat domini la nostra llengua en acabar lensenyament obligatori (Article 20 de la LNL), va estretament lligat, lògicament, al dret de lensenyant a impartir-hi les classes. Per primera vegada des del franquisme, emperò, la promulgació del Tractament Integrat de Llengües (TIL) imposa als docents de les Balears lobligació de fer classe en llengües diferents de la ròpia del territori, situació que no es produeix a les comunitats utònomes on la llengua pròpia és el castellà. La imposició densenyar en anglès es disfressa de modernitat i de resposta a les necessitats del mercat laboral però, com ja sha denunciat, sintrodueix amb un projecte totalment improvisat que no té en compte ni la capacitat actual de la major part de lalumnat per seguir una matèria en anglès ni la manca de docents preparats per dur-ho a terme. Això, ja de per si és suficient per produir frustració i fracàs. Però, a més, la imposició ens està duent a nous i diferents problemes com la rebaixa dels continguts de les matèries per poder-les fer en anglès; labsència dun programa específic de suport als alumnes amb Necessitats Especials de Suport Educatiu; manca de professorat per fer desdoblaments amb la consegüent massificació de grups; pèrdua de referents lingüístics en làrea danglès en haver de fer aquestes classes també docents que fan altres àrees o cursos en català; absència dauxiliars de conversa en la majoria de centres i en aquells on nhi ha, hi siguin per poques hores; absència daules preparades amb equipaments multimèdia com pissarres digitals que faciliten la tasca del professorat en aquestes matèries; impossibilitat de decidir als centres la introducció de laprenentatge de matèries no lingüístiques en anglès de manera gradual; dificultat de mantenir un projecte TIL estable amb els requisits que imposa degut a la inestabilitat de les plantilles a molts centres i al fet que els interessos polítics pesin més que la realitat descoles i instituts. Que el govern no ens vulgui enganyar: fer classes mig en anglès i mig en català no respon al que sentén per ensenyament duna matèria no lingüística en anglès. Nosaltres reivindicam un ensenyament de qualitat de la tercera llengua que només podrà estar lligat a una millora general de les condicions del sistema educatiu. De la mateixa manera exigim que qualsevol proposta de millora de lensenyament de la tercera llengua estigui basada en criteris pedagògics i no en decisions purament polítiques. I són aquestes decisions purament polítiques les que ens situen davant un desgavell pedagògic dins els centres, que va més enllà de la impossibilitat daplicar amb èxit lensenyament duna tercera llengua. Quant a la introducció de més hores de castellà, sense cap justificació pedagògica vists els resultats de cursos anteriors publicats per la pròpia Conselleria dEducació, els centres dinfantil i primària shan vist davant la disjuntiva de: o bé perdre el referent lingüístic que sha vengut aplicant amb èxit els darrers anys, o bé en un intent de respectar persona–llengua sha perdut la figura del tutor com a referent, amb la importància que aquesta figura té a edats tan primerenques. Aquest fet sagreuja a leducació infantil: infants de tres anys que just han iniciat la seva adaptació a lentorn escolar veuen entrar i sortir de laula mestres diferents dificultant i molt ladquisició duna seguretat afectiva i emocional bàsica per a un posterior aprenentatge. A secundària tampoc es respecta el referent lingüístic de manera que professorat que enguany imparteixi en castellà, el curs que ve pot haver de fer-ho en català al mateix grup. I, a més a més, lobligatorietat densenyar un terç de les matèries en castellà i reduir a un terç les que es fan en català, fa impossible que els alumnes adquireixin els coneixements suficients de català, degut a la influència dun entorn dominat per la presència del castellà (entreteniment, mitjans de comunicació, comerços, etc.). A més, com hem dit, amb el model lingüístic anterior al TIL els nostres alumnes ja obtenien un competència semblant entre català i castellà. Els suports, així com es venien aplicant els darrers anys als centres dinfantil i primària, també sha vist greument alterat: mestres de suport que han dimpartir assignatures; infants amb necessitats que reben menys suport i no poden seguir amb normalitat el dia a dia de laula; desdoblaments que shan deixat de fer per manca de professorat... A leducació secundària l’alumnat amb necessitats educatives especials integrat dins els cursos d’ESO amb adaptacions curriculars significatives, o bé ha de fer i ser avaluat en assignatures en anglès o bé ha de ser exclòs de laplicació del TIL i per tant també del seu grup classe, perdent tota integració i cohesió social. I perquè no volem tenir un professorat desbordat, angoixat, que no sàpiga com aplicar aquest nefast projecte: que no sàpiga quina llengua vehicular ha de prevaldre a laula, si la de la matèria en concret o aquella que faciliti un millor enteniment i aprenentatge de lalumnat; que no sàpiga com encarar les avaluacions ni quins criteris ha de valorar, si els referits a les competències lingüístiques o els de la matèria en concret; que es trobi amb llibres en una llengua quan lassignatura sha dimpartir en una altra diferent... Per tot això, per responsabilitat i per coherència pedagògica, perquè no volem fer experiments amb els nostres alumnes, per garantir que els nostres alumnes aprenguin català, perquè sabem que aquesta és lúnica forma de garantir la cohesió social, perquè no creim en projectes imposats i no consensuats, i perquè no estam disposats a renunciar a un dret fonamental i universal com és el dret a ensenyar en la nostra llengua, MANIFESTAM QUE CONTINUAREM ENSENYANT EN CATALÀ. Així mateix, davant qualsevol mesura repressiva que pogués emprendre lAdministració, ENS COMPROMETEM A MANTENIR-NOS UNITS EN EL SUPORT I LA DEFENSA DELS NOSTRES COMPANYS I COMPANYES QUE EXERCEIXIN AQUEST DRET
Posted on: Mon, 04 Nov 2013 19:23:00 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015