Elisabeth Barret Browning. O LAmor a la Victoriana. 32 Quan va sortir el sol després que juressis que m’estimaves, vaig mirar la lluna pensant que potser desfaria els llaços lligats massa de pressa per durar. Qui estima ràpid, també oblida ràpic; i quan jo em veia em semblava indigna de l’amor d’un home així, més aviat em veia com viola desafinada, que el cantant agafa sense pensar-hi i abandona al primer so discordant. No m’equivocava amb mi, però sí amb tu. Perquè d’uns instruments dolents tocats amb mans mestres sortiran melodies, com sortirà l’amor d’una gran ànima.
Posted on: Wed, 16 Oct 2013 05:37:08 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015