Els escriptors mallorquins i la memòria històrica: Caterina - TopicsExpress



          

Els escriptors mallorquins i la memòria històrica: Caterina Tarongí (Lleonard Muntaner Editor) L´escriptora i periodista Margalida Capellà ha fet una bona descripció de l´ambient opressiu descrit a la novel·la de Miquel López Crespí. A Can Alcover, el dia de la presentació ho digué davant un públic sumament atent: “És dura la tragèdia de la família Tarongí, tanta que sort que Miquel López Crespí de tant en tant relaxa el to de la narració, rebaixa la tensió, acudint a episodis de la República on els personatges d´aquesta història varen ésser molt feliços. `El tren era una festa´, recorda na Caterina, pensant en el dia que amb n´Andreu viatjà a Inca per assistir al míting que va fer Frederica Montseny. `No teníem cap mena de preocupació. La vida se´ns obria al davant, resplendent, plena de prometences´, diu Caterina Tarongí, en un monòleg que l´autor usa per aprofundir en la psicologia del personatge. El govern republicà donà impuls a l´escola, a la cultura com a motor principal per a fer avançar un país. Els republicans tenien fe en aquest projecte i s´hi implicaren. Na Caterina i n´Andreu, com tants d´altres republicans, per tal d´acabar amb la ignorància popular, font de tants mals, els vespres, a La Societat, ensenyen de llegir i escriure als analfabets. Després, ja amb la guerra a punt d´acabar, na Caterina es demana: `Era aquesta la nova Espanya que ens esperava?´. Una família destrossada, la de na Caterina, que abans havia estat influent, tenien una joieria important.... No hi havia perdó envers les famílies benestants d´esquerres. `Les dretes no podien acceptar que unes al·lotes amb possibilitats, na Isabel i na Caterina, les filles del joier més important de la comarca, les hereves d´una família amb cases i horts, perdessin el temps sembrant la mala llavor entre els desvalguts´, escriu López Crespí. I aquí em ve a la memòria l´exemple real d´una família rica, la formada per Bernat Marquès i Catalina Mayol, de Sóller. Mataren el pare, empresonaren la mare, tres filles, dos fills i un gendre. Alguns historiadors han volgut veure en aquest acarnissament de la dreta una actuació exemplificant dels repressors contra allò que consideraven una traïció, per tractar-se de gent de la seva classe social que defensava ideals socialistes”. Cecili Buele Ramis i la literatura catalana de Mallorca: la memòria històrica i els escriptors de les Illes (i II) Les dones republicanes en la novel·la Caterina Tarongí
Posted on: Mon, 15 Jul 2013 06:09:25 +0000

Trending Topics



Recently Viewed Topics




© 2015