Estimar Catalunya... «Tota la caverna espanyolista que diuen que estimen tant a Catalunya insulten barroerament la intel·ligència dels catalans quan donen per fet que el procés independentista és una inducció més pròpia d’una secta» L’any 1969 Santiago Bernabéu, que fou president del Reial Madrid i voluntari de l’exèrcit de Franco durant l’ocupació de Catalunya, va dir allò que “no están en lo cierto quienes dicen que no quiero a Cataluña. La quiero y la admiro a pesar de los catalanes”. Ja molt abans, després de la desfeta de 1714 el Consejo de Castilla va deixar clar que els catalans “tratados como castellanos, jamás podrán tener motivo de queja ni desear otro gobierno”. En els darrers temps ens hem acostumat a escoltar i llegir comentaris, proclames i opinions contràries al dret a decidir dels catalans –i ja no diguem de la independència- amb l’argument que s’estimen massa Catalunya per permetre que se separi d’Espanya. Són declaracions, com la de Bernabéu, que responen a un posicionament colonialista, centralista i mesquí, en la línia de l’esperit del dret de conquesta decretat fa tres segles, però vigent avui mentre no es demostri el contrari. El raonament unionista espanyol és ben simple: Catalunya és espanyola a pesar del que diguin i pensin democràticament la majoria dels catalans. El problema no és el pobre argumentari unionista quan hom comença amb “jo, que estimo Catalunya...” o “jo admiro Catalunya, que és una gran terra...”, frases que són el preludi per dir que Catalunya és amable sempre i quan sigui espanyola. Fixeu-vos que tots els deixebles de la sentència de Bernabéu ens diuen que estimen una terra a la qual li atribueixen una espanyolitat pel simple fet que l’han visitat, viscut o treballat, però sense dir mai que aquesta terra que tan admiren també és gran gràcies a la gent que hi viu i, per tant, al pensament de la gent que hi viu. I avui en dia, la majoria d’aquesta gent volen concloure un procés que passa per decidir un futur que no passa pel lligam administratiu/polític/econòmic amb Espanya. Tota la caverna espanyolista i els pijoprogres castellans que diuen que estimen tant a Catalunya insulten barroerament la intel·ligència dels catalans quan donen per fet que el procés independentista és una inducció política més pròpia d’una secta o quan ens vénen a dir que els catalans som tan curtets que ens deixen enredar per aventures separatistes creades per certs governants. Són com els que viuen a Catalunya i quan toca parlar del país acostumen a dir allò de “jo sóc ciutadà del món”, pas previ i inevitable per referir-se a suposades fronteres en ple segle XXI. Mai critiquen, però, les fronteres que ens imposen els altres. Mai denuncien, aquests ciutadans del món, el dèficit fiscal insuportable que patim. Convido a tots els espanyols que ens diuen que és millor estar units que separats que signin un tractat amb França o Alemanya a fi que el regne borbònic de Joan Carles I esdevingui un departament francès o un lander alemany més. Perquè ara resultarà que els 193 estats del món afiliats a Nacions Unides s’han equivocat en tenir la seva personalitat jurídica, política i cultural al món. No sabia que els ciutadans d’aquests 193 estats, que representen gairebé la totalitat de la població del planeta, han perdut l’oportunitat de ser ciutadans del món. Pobrets.
Posted on: Wed, 02 Oct 2013 07:09:46 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015