"Gràcies Tribunal Constitucional", article de Xavier Martinez, al bloc Generalitats És una gran notícia la suspensió de la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya per part del Tribunal Constitucional. Aquest fet és un reconeixement implícit, a ulls de l’ordenament jurídic espanyol, de la sobirania del Parlament de Catalunya. Com si no, li atorgaria aquest Tribunal efectes jurídics a una declaració política? Si considera que té efectes significa que qui dicta l’acte té capacitat per fer-ho. Per tant, que el Tribunal Constitucional doni validesa jurídica a aquest acte dictat pel Parlament és la confirmació que el Parlament de Catalunya és un òrgan sobirà. A més, la suspensió dictada comporta que, fins ara si més no, ha tingut efectes. I si ha tingut efectes vol dir que des de la seva aprovació fins a data d’avui el Tribunal Constitucional considera que hem estat sobirans. Anem avançant, doncs. Ja veieu que l’Estat espanyol es pren molt seriosament el procés independentista encara que procurin menystenir-lo al màxim en les seves declaracions. Qualsevol pas que fem el portaran davant els tribunals per a defensar-se davant la comunitat internacional d’una possible inacció o consentiment tàcit del procés sobiranista. El que convé ara, aprofitant que l’Estat reconeix finalment la sobirania del Parlament català, és convocar un referèndum en un dia concret. Però aquest cop, com diuen els temorosos, “ho hem de fer bé”. I fer-ho bé vol dir convocar-lo a través d’una declaració verbal del President de la Generalitat, per exemple. Es tractaria que digués, posem, des de la tribuna del Parlament, que té la voluntat de fer el referèndum l’11 de setembre de 2014. Simplement ho ha de dir. No cal que dicti cap Decret, no cal que adopti cap Acord de Govern ni cap altre acte formal que podria ser recorregut davant els Tribunals i suspendre’l. No hem de cometre aquest error. Ens hem de moure en el pla polític, no pas jurídic. La convocatòria de referèndum és un acte de declaració política i, per tant, s’ha de fer en termes de voluntat. El Molt Honorable ha d’anunciar la voluntat de convocar-lo en aquella data i ha de dir que obre negociacions amb l’Estat per tractar com s’insereix dins l’ordenament jurídic espanyol. No ens confonem: el que és objecte de negociació és com s’ha d’encaixar el referèndum en l’ordenament jurídic, no pas si s’ha de celebrar o no. I aquest encaix és una feina que correspon al Govern de l’Estat un cop l’hagi convocat el President Mas.
Posted on: Thu, 11 Jul 2013 19:42:54 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015