Has d’ aprendre una cosa per viure en aquesta societat, en aquest món utilitarista, materialista, malalt d’hedonisme tràgic, globalitzat i no tan casual, que ens ha tocat per viure. Per tenir una existència plena, en aquestos temps difícils causals que ens ha tocat vivenciar , on l’espiritualitat i la fe són valors en desús però imprescindibles per esdevenir ésser humans, has d’il•luminar cada cantonada tenebrosa, cada paraula dita amb amor, cada fet aconseguit amb consciència urgent. La llum de l’ espelma del triomf s’alimenta del teu coratge. La lluita diària encendrà aleshores el foc, on bruixes lliures dansaran al voltant de fogueres esteses per tot el país de clarividències, d’ alegries i d’esforç. Superarem els adjectius i l’abisme de mots i els murs i cuirasses i fronteres que ens aïllen a cadascú de nosaltres, de la família, dels amics i de les amigues, dels companys i de les companyes, car tots i totes som un (i connectats estem). No obstant, a voltes les circumstàncies, sempre convencionals (i circumstancials, valga la redundància), ens superen, però malgrat tot posseïm l’art de viure i de l’amor, que com tots els arts, requereix de constància, disciplina, esforç i talent...Coses que no s’aprenen a l’escola. Aleshores el fum i les cendres de la derrota,desapareixeran, estant com estaràs,en peu de vida, per sempre més
Posted on: Fri, 19 Jul 2013 07:52:29 +0000
Recently Viewed Topics
© 2015