INDISPENSABLE LA SEVA LECTURA,EL MILLOR EN MOLT DE TEMPS !! On són els demòcrates? Un estat democràtic no és un estat de partits i eleccions, sinó una consciència ciutadana i un estricte control dels poders, que cap grup ni majoria ha de sobrepassar. És un estat de deures i de drets precisos i rigorosos. Cap tradició ni poder ha destar per sobre de la democràcia, un cop les majories o els drets personals es posen en marxa.Doncs bé, el neoliberalisme capitalista ja fa temps que furga en aquest desequilibri natural de la democràcia per instrumentalitzar poders i convertir els estats en eines directes del capital. Aquesta no és una frase esquerranosa, de saló, o una denúncia tòpica: és un fet literal, que es pot veure per tot arreu, especialment arran de la crisi del 2008, que no és una crisi de producció o de funcionament social, sinó una reorganització del sistema i del poder financer Davant daquesta empenta, només la política clara en favor de la distribució i la justícia social, feta des dels poders legítims emanats dels parlaments, pot reconduir la situación. Però els partits polítics grans fa temps que no només no reaccionen, sinó que col·laboren sense dissimular-ho.El ciutadà està cada cop més indefens. Abaixen sous, es treuen drets i serveis, es privatitza innecessàriament, sestafa, es canvien lleis a favor del capital, es malbaraten recursos..., i en comptes de fer pagar el mal fet al diner privat i als bancs privats, seleva el sagrat nom del mercat i la riquesa mercantil, per fer pagar als estats, al diner públic, tots els errors. Però la democràcia econòmica no arribarà mai si la democràcia política no la construeix. I no ho fa. Pel fet que els ciutadans, en la seva majoria, no tenen una clara formació i consciència de la seva responsabilitat civil, en el cas que calgui resoldre problemes difícils, i ara tenim un problema difícil, de gruix, no cal esperar dells una resposta realment ciutadana, excepte minoritàriament. Cal esperar, en canvi, tensió i enfrontament i, al cap i a la fi, temor, covardia i submissió, que és el que està passant. Els poders econòmics no creuen en la democràcia, els poders polítics no actuen democràticament, i els ciutadans no exerceixen la pressió necessària davant uns i altres, justament atemorits per les conseqüències pròpies. Quan això passa, no estem en una època de renaixença, vitalitat, fraternitat i esperança, sinó en una època de decadència, de debilitat i degoisme, amb tot el que això comporta: el mal de molts, i el guany de pocs. Europa es troba en aquesta situació. I a lEstat espanyol aquesta situació està corregida i augmentada, ja que, anorreat el partit socialista, perquè va renunciar al seu moment a ser socialista, lactual partit de govern neix de la més pura tradició autoritària castellana, que es remunta com a mínim al segle XVI, des de lèpoca de limperi. La trista situació actual de lEstat espanyol és saber si simposarà lala tova o lala dura dun partit que mai, perquè no ho porta al seu ADN, ha cregut en la democràcia. Tots els passos fets els dos últims anys ho confirmen. I tots els passos fets contra el poder de Catalunya ho confirmen doblement. Vista aquesta situació, és doblement comprensible que molts ciutadans de Catalunya hagin manifestat el seu desig dindependència política, convençuts que només en la seva autoorganització podran rectificar el desastre. Però la democràcia a lEstat espanyol no és un fet, sinó una circumstància. El PP, Ciutadans i ara, tristament, el PSC, ho demostren negant el dret a una consulta democràtica. Atès que es nega la democràcia, i que lEstat espanyol no funciona democràticament, lúnica sortida és o la submissió o la declaració unilateral si la majoria així ho determina en unes eleccions. No cal esperar més. Perquè enlloc hi ha els demòcrates per poder posar les coses, totes les coses, de dalt a baix, al seu lloc.
Posted on: Wed, 27 Nov 2013 18:24:44 +0000