Irlanda i els seus escriptors: literatura i compromís OFlaherty és el típic autor autodidacte que per a provar de sobreviure ha de fer destibador, dempleat, dobrer, de drapaire, de miner... En la guerra civil de 1919-1921 lluita a les files dels Irish Republicans fins que és obligat a radicar-se a Anglaterra. Tota la seva obra narrativa va estretament lligada a la història i a la lluita per lalliberament dIrlanda. Entre aquestes obres cabdals del renaixement cultural irlandès, expressió de la generació que ha lluitat i lluita activament contra les conseqüències de la colonització britànica. (Miquel López Crespí) Escriptors marginats pel poder A mitjans dels anys seixanta ens demanàvem què fer per trobar notícia de Liam OFlaherty. A poc a poc descobrim un altre món de la cultura irlandesa. Escriptors completament lligats a la lluita pel deslliurament nacional i social dIrlanda. OFlaherty és el típic autor autodidacte que per a provar de sobreviure ha de fer destibador, dempleat, dobrer, de drapaire, de miner... En la guerra civil de 1919-1921 lluita a les files dels Irish Republicans fins que és obligat a radicar-se a Anglaterra. Tota la seva obra narrativa va estretament lligada a la història i a la lluita per lalliberament dIrlanda. Entre aquestes obres cabdals del renaixement cultural irlandès, expressió de la generació que ha lluitat i lluita activament contra les conseqüències de la colonització britànica, podem destacar la novel·la Thy Neighbours Wife (1924) i The Informer (El delator) (1925). Posteriorment publica Mr. Gilhooley (1926), The Assassin (1929), The House of Gold (1931), The Puritan (1933), The Martyr (1937) i Famine. També edita una col·lecció de contes amb el títol Short Stories of Liam OFlaherty (1937), dos llibres autobiogràfics titulats respectivament Two Years(1930) i Shame the Devil (1934). La novel·la Insurrection és de lany 1950. Com explica Jordi Arbonès en el pròleg a la novel·la de Liam OFlaherty El Delator, el compromís de lescriptor, com en el cas ben idèntic de Bredan Behan, porta lautor que comentam als límits més extrems de la pobresa personal i de la marginalitat cultural. Sovint va ser Bernard Shaw qui encapçalà les campanyes de recollida de diners per a ajudar a sobreviure el combatiu intel·lectual irlandès. OFlaherty publicà nombroses obres en vida, però normalment eren silenciades pel món cultural oficial del moment. Lluny de qualsevol moda literària, exclòs dels cercles de Dublín i de Londres on es consagraven els autors, anava fent la seva obra enmig de la indiferència general. Una obra, la daquest autor, que no agradava ni a les classes dominants angleses ni tampoc acaba de satisfer la burgesia irlandesa ni les classes mitjanes del país que, influïdes pel catolicisme militant que practiquen, no sacabaven didentificar amb la Irlanda popular descrita en les obres dOFlaherty. Com explica Jordi Arbonès: Car OFlaherty, per damunt o per davall de les lluites socials o patriòtiques, ha pretès doferir [amb El Delator] un aiguafort, amb un ambient sòrdid i miserable com a rerefons, en el qual els irlandesos apareixen despullats de tota qualitat idealitzada. Diríeu que en una època en què els separatistes havien aconseguit de crear el mite heroic dIrlanda, OFlaherty simposa el deure de desmitificar els irlandesos. Per a ell, Irlanda és les muntanyes i les extenses planes ondulants i els congosts rocosos i els rius calmosos del sud, però també és el districte dels barris baixos de Dublín, amb els seus bordells, la brutícia, el crim, dones belles, idealismes brillants en cellers humits, sants famolencs a les mansardes, els exemples més esgarrifosos de la depravació i el vici, tot frec a frec, en aquell fètid pantà de la riba septentrional del Liffey. I al costat dels irlandesos més respectables -obrers , comerciants- també hi viuen els més miserables -meuques, criminals, els marginats de la societat-. I amb els marginats es barregen els revolucionaris, marginats ells també per llur idealisme. Una societat, la descrita per OFlaherty, que no agrada ni al món cultural britànic amb tot el seu exèrcit de servils ni a les noves classes dirigents irlandeses, controlades pel poder quasi absolut del clergat catòlic. A mitjans dels seixanta poguérem conèixer bona part de lobra teatral de Sean OCasey i de Brendan Behan mitjançant aquella revista imprescindible que va ser Primer Acto. El teatre català clàssic i davantguarda, les experimentacions revolucionàries que es feien a lestat espanyol i la resta del món hi trobaven la notícia, lanàlisi, ledició de lobra impossible de trobar en el món editorial normal. Diem normal a la anormalitat feixista dels anys seixanta. El número 80 de Primer Acto (1966) publicava la traducció de Bedtime Story i el crític teatral Renzo Casali analitzava aquest muntatge, titulat, en la traducció espanyola Cuento para la hora de acostarse. Potser encara és per escriure la història de la relació del teatre irlandès de Behan i dOCasey amb la lluita del poble irlandès. Behan va militar activament en lExèrcit Republicà Irlandès, lIRA, i va patir quatre anys de presó pel seu compromís directe amb la lluita armada. Sean OCasey dedicà igualment bona part de la seva obra teatral a reflectir la lluita del seu poble. No fa gaire la col·lecció de teatre Skene on té un paper essencial Alfonso Sastre ha publicat dues obres bàsiques daquest autor irlandès. Les obres, Rosas rojas para mí i La sombra de un hombre armado hi són servides en versions del mateix Alfonso Sastre. Però parlàvem de la revista Primer Acto i del paper de José Monleón, J. A. Ezcurra i Ricard Salvat en el coneixement del teatre nacional-popular irlandès i de lavantguarda catalana, espanyola i mundial daquells anys. El número 81 de Primer Acto era dedicat enaprofundir lobra de Brendan Behan amb estudis de José Monleón, Brendan Behan y Joan Littlwood; Un teatro para el pueblo, de Joan Littelwood; Continuación de la tradición dramática irlandesa: los Behan de F. Lorda Alaiz i En la muerte del escritor de W. R. Rogers. Al costat de tots aquells treballs la revista publicava el text complet de El rehén. Són precisament aquestes obres, El rehén de Behan, Rosas rojas para mí dOCasey i El delator de Liam OFlaherty les que, conjuntament amb alguns poemes de Yeats o la famosa Balada de la presó de Reading dOscar Wilde, portam dins la maleta en les nostres visites a Irlanda a finals dels anys seixanta. Els tres autors, i més que res, les peces teatrals de Behan i OCasey es poden inscriure, amb les seves especifitats particulars, en tota aquella embranzida del teatre polític i revolucionari que encapçalen Brecht i la línia dintervenció que aleshores escrivia Peter Weiss. Miquel López Crespí (6-XI-05) pobler.balearweb.net/post/117075
Posted on: Tue, 03 Dec 2013 10:31:13 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015