JAUME FÀBREGA El darrer conclave del PSOE ha estat molt il·lustratiu per saber diverses coses que afecten Catalunya i clarificar-les. Dentrada, el PSC ha demostrat que nés una sucursal i, a més, un vassall aplicat del PSOE dAndalusia -amb himne inclòs!-. Pere Navarro ho ha ratificat, i ha mostrat que prefereix ser fidel al que es mana des de Madrid i Andalusia que al que es demanda des de Catalunya. Ha signat, definitivament, la seva pràctica desaparició del mapa polític català, si no és com a una excrecència regional del PSOE. Ho ha corroborat en reafirmar-se en la Declaració de Granada -de nou Andalusia!-. Doncs bé, aquesta famosa declaració federalista, i el que han dit tant Rubalcaba com Susana Díaz (amb cognom molt similar al de la bèstia negra de lanticatalanisme, Rosa Díez, que també fou dirigent del PSOE) ho corrobora: ni tan sols es reconeix la nació catalana, ni la seva llengua: Catalunya es parte de España (és seva), i sempre que sen parla és per dir Cataluña y el resto de España. No es reconeix a Catalunya cap identitat nacional pròpia, que fins i tot la Constitució, que tant invoquen, reconeixia sota el nom de nacionalitat... És clar que el PSOE, amb lajut dels colpistes i dErnest Lluch, amb la Loapa, ja va eliminar aquesta consideració de Catalunya com a nacionalitat i, de nou topem amb Andalusia, a través dAlfonso Guerra, que va formular la teoria de café para todos. Cosa que tampoc ha estat certa: articles de lEstatut de Catalunya varen ser cepillados, mentre que exactament els mateixos varen ser reconegut per a Andalusia. Tot això tomba punt per punt les proposicions de la senyora Díaz. Començant per la igualtat: de fet un típic concepte jacobí. Als catalans ens vol fer iguals als espanyols (o als andalusos), i malgrat tot no és cert; ells, així com els bascos i navarresos, tenen uns drets o privilegis desiguals que nosaltres no tenim. I el que és més greu, han parlat de privilegios, el que per a nosaltres són drets. Pel que fa per la Constitució, lutilitzen -juntament amb UPyD i el PP- com una arma llancívola contra Catalunya, fent-ne una lectura negativa i discriminatòria. Com amb Franco els Principios Fundamentales del Movimiento: cap canvi. Igualment han dit que de cap manera accepten que Catalunya pot presentar greuges: es veu que, en efecte, som uns privilegiats. I el terme de singularitat, aplicat a Catalunya, produeix repugnància intel·lectual; Catalunya no és ni més ni menys singular que cap altre poble. Això és la peculiaridad de què parlava la Falange. I sobre la unidad de España (o la unidad de los hombres y tierras de España, de Franco) tan aplaudida per Navarro, la formulen encara duna forma més doctrinària que el mateix PP, tot recollint la indisoluble unidad de España del feixisme espanyol. Totes aquestes teories coincideixen, punt per punt, amb el falangisme i el franquisme, només- i encara!- canvien els termes. I encara més: la Díaz parlant que el que compta és lindividu, i no la col·lectivitat, també formula la teoria feixista de Fernando Savater i Rosa Díez. I un apunt final: aquesta obsessió malaltissa del PSOE andalús contra Catalunya té també una raó de fons: poder continuar vivint del nostre esforç. Com ha dit algú: Andalusia mana, Madrid dirigeix i Catalunya paga.DIARI DE GIRONA
Posted on: Fri, 15 Nov 2013 15:48:15 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015