Jordi Angusto L’actual crisi, un evident fracàs de la política neoliberal triomfant des de la caiguda del mur de Berlín, mostra amb total evidència que una distribució injusta és, a més, ineficient: la colossal concentració de riquesa, derivada del doble efecte de contenció salarial i rebaixa impositiva al capital, ha generat un vertader “tsunami” de liquidesa, o un “excés d’estalvi” si voleu, que primer ha alimentat bombolles immobiliàries i finalment ha suposat augment d’estocs i posterior contracció econòmica. Les dretes, però, acusen als perdedors de culpables, i, puix que culpables, els volen fer pagar els plats. I insisteixen en seguir aplicant les receptes que ens han dut on som. Més encara, ara es tracta de desmantellar l’Estat del benestar. Si primer van deixar de finançar-lo, traspassant a les rendes del treball la major part de la càrrega impositiva, ara, que aquests rendes han minvat encara més, es tracta d’acabar amb ell no fos el cas que l’haguessin de pagar ells. Per la seva banda l’esquerra no acaba d’articular un discurs econòmic alternatiu i deixa que desenvolupament econòmic i eficiència semblin patrimoni neoliberal. Cal deixar clar que l’eficència és una característica sistèmica que cau fins al colapse si no hi ha justícia; que la justícia és sinónim d’eficiència perquè permet un creixement armònic i permet posar en valor tots els talents, que mai han estat exclusius dels opulents. Per això entenc que cal un diagnòstic clar de la crisi i no deixar culpar els innocents; la piscina pública, per exemple, quan n’hi ha a milers de privades. Un diagnòstic acurat, on serà difícil negar la correlació amb la concentració de riquesa, i, en base a aquest, unes receptes per sortir-hi que hauran de ser ben contràries a les actuals. Per exemple: * una conferència de països deutors per negar-se el retorn del deute a costa de més pobresa i, a canvi, supeditar el pagament al creixement. * en comptes d’un banc dolent, una gestora d’habitatge social; cosa que resoldria, alhora, l’evident manca d’aquest en comparació amb la resta d’Europa. * en comptes de retallades, una equiparació impositiva de les rendes del capital i empresarials amb les del treball. * més educació i R+D per fomentar un desenviolupament econòmic que ens posi en nivell de productivitat homogenis amb el centre europeu, evitant així els desequilibris comercials que estan en l’origen de la naturalesa “externa” del nostre deute. Jordi Angusto Publicat 21 novembre, 2012 en novaesquerracatalana.cat/
Posted on: Wed, 19 Jun 2013 15:57:30 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015