L´escriptor Antoni Vidal Ferrando s´acomiada de Jaume Pomar - Jaume Pomar, aquest cop sí “adéu a tot això” Encara que ell era un enamorat de Santanyí, el poble de la seva mare, amb Jaume Pomar, no ens vàrem conèixer fins a la mitjania dels anys vuitanta. Des d’aleshores, havíem estat amics. Tot i ser de dos tarannàs diferents, compartíem moltes opinions. Sobretot els gusts literaris. Amb ell, sempre podies aprendre. Tenia una sòlida cultura. També tenia una bona biblioteca. Especialment, llibres de poesia. Endemés d’un excel·lent assagista, Jaume Pomar és un dels millors poetes de la literatura catalana actual. Va cultivar totes les estètiques, des del realisme social a les principals avantguardes, passant, fins i tot, pel sonet clàssic. Davant els excessos del món literari, presidit amb massa freqüència pel mal gust i el sectarisme, es va sentir moltes vegades empès a deixar córrer la creació. Mai no li fugiren les ganes de dir “adéu a tot això”. Però em consta que va escriure fins al final. En el fons, ell sabia que l’única manera de no sucumbir del tot davant un panorama social i literari tan contaminat i descoratjador com el nostre és convertir-lo en matèria poètica, és a dir, lliurar-se a l’acció purificadora de les paraules. Els seus versos parlen de la mort, de l’amor, del pas del temps, de l’angoixa, de la llibertat, de la soledat, del desarrelament del cos i de l’ànima. Parlen de la fragilitat i de la indefensió humana, dels mals del món, del final de les utopies, de l’exili en pròpia terra, del paradís perdut de la infantesa, de la degradació de tot allò que hem estimat. Sempre en diàleg amb els grans mestres de la literatura de totes les èpoques. Ara ja deu esser a qualque terra promesa. Segur que hi ha arribat de la mà de la poesia. Va ser la seva amant perpètua. Al darrer llibre que publicà, “Cants de Montalt”, encara ens recordava aquest amor: “els mots són un estat de gràcia”. (Última Hora, 13-VII-2013)
Posted on: Sun, 14 Jul 2013 08:27:05 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015