Les Illes i els viatgers romàntics del segle XIX George Sand i Frédéric Chopin són dos dels viatgers romàntics més famosos que visitaren lilla en el primer terç del segle XIX. Chopin amb la música i George Sand amb la novella i els llibres de viatges (vegeu el llibre Un hivern a Mallorca de George Sand) ens deixen documents importantíssims de com eren la nostra illa i els mallorquins i mallorquines daquella època. Els articles que sarrepleguen en el volum Dos viatgers romàntics: George Sand i Fréderic Chopin publicats recentment per Edicions Can Sifre volen deixar constància de la contradictòria personalitat de lescriptora francesa, de les dificultats de les seves relacions amb la societat mallorquina de començaments del segle XIX, alhora que proven de situar el món intel·lectual que conformà lesperit del músic polonès i de lescriptora republicana que tants problemes tengué durant la seca estada a Mallorca. Els articles que ara publicam només tracten, doncs, alguns aspectes de la vida dambdós personatges sense aprofundir en la història de molts daltres estudiosos i viatgers que també descobriren les illes a mitjans i finals del dinou. La nostra intenció no era, evidentment, realitzar una relació exhaustiva de tots aquells famosos viatgers. Qui vulgui aprofundir en la història daquests visitants haurà de consultar el llibre de Gaspar Valero i Martí La llarga ruta de lexcursionisme mallorquí: volum I. En el llibre citat de Valero, capítol Una figura senyera; lArxiduc Lluís Salvador podem trobar un acurat estudi que ens revela la importància que, per a la recerca de les Illes, tengué la presència daquest cèlebre personatge entre nosaltres. Diu lautor: Els viatgers de la segona meitat del segle XIX, especialment la figura gegantina de lArxiduc Lluís Salvador dHabsburg-Lorena (Florència 1847-Bohèmia 1915), donen un impuls al fet excursionístic i podem dir que entram ja en una etapa de plenitud: es multipliquen les excursions i el nombre de gent que hi participa, amb una filosofia ben clara: conèixer món, gaudir del paisatge i de la natura i practicar lesport. Aquest missatge coincideix directament amb lexemple de lArxiduc, que actuà amb una intenció preecologista, de conservació dels espais naturals i, a la vegada, de divulgador de la natura, amb la construcció de senders de muntanya i de miradors per contemplar el paisatge. A més, fou llautor dun insuperable estudi, exhaustiu i multidisciplinar de tots els racons de les illes Balears, el seu monumental Die Balearen in Wort Bild geschildert (Les Balears descrites per la paraula i el dibuix), publicat entre 1869 i 1891 (GEM, VIII, 112). Seria molt curiós que algun investigador pogués estudiar la relació lamor de George Sand al paisatge i trobar-ne les relacions que pugui haver-hi amb els descobriments de lArxiduc. No oblidem que Sand, sense els entrebancs de la malaltia que patia Chopin i que li impedia fer llargues excursions pels voltants de Valldemossa, sí que, amb els seus fills Maurice i Solange, es dedicà a trescar i conèixer tot els racons que es troben entre Valldemossa i Deià. Deià: justament els indrets exactes que, anys després, serien comprats per lArxiduc i on aquest establí el seu imperi mallorquí. Els indrets de bellesa sublim que descriu Sand a Un hivern a Mallorca són, entre molts daltres, els de les possessions que comprarà el príncep exiliat per voluntat pròpia dels fastos i misèries de limperi austro-hongarès. Els illencs sempre tendrem un deute amb larxiduc Lluís Salvador dÀustria. Ens podríem demanar què hauria estat de molts dindrets de la serra de Tramuntana sense la compra de possessions que va fer aquell amant de la nostra terra. I la resposta és ben senzilla: ben cert que sense aquelles adquisicions, sense aquell accentuat amor pel nostre paisatge i les seves gents, molts dels paratges paradisíacs que ara coneixem encara verges haurien estat lliurats a lespeculació més desenfrenada. Aquest perill ja ladvertí la mateixa George Sand a Un hivern a Mallorca quan, amb profunda clarividència, afirmava que Mallorca podia esdevenir la Suïssa del futur si la gent interessada en els viatges arribàs a descobrir tanta bellesa, la lluminosa claror, els blaus i verds duna illa que, malgrat les dificultats patides, lencaptivà. És dagrair que el llibre de Gaspar Valero ens apropi a tots aquells artistes i investigadors, estudiosos i col·lectius, associacions de tota mena que al llarg del temps han treballat per a donar a conèixer la nostra terra als illencs i a tot el món. En el capítol Viatgers i escriptors romàntics (pàgs. 89-108) podem trobar acurada informació del paper de determinats viatgers en el coneixement del nostre país. Evidentment s’hi parla de George Sand (París, 1804-Nohant, 1876) i del famós llibre de lescriptora francesa Un hivern a Mallorca; del principatí Pau Piferrer i Fàbregues (Barcelona, 1818-1848), que amb lobra Las islas Baleares, prologada per Josep Maria Quadrado, contribuí a divulgar la realitat mallorquina als cercles de la Península Ibèrica. Podem trobar informació sobre Joan Cortada i Sala (1805-1868), que lany 1845 publicà un diari del viatge que va fer a Mallorca, amb el títol Viaje a la isla de Mallorca en el estío de 1845. Importants són també les informacions que Gaspar Valero ens forneix sobre el violinista Ole Bull, lhistoriador Antoni Furió, el professor Tomàs Aguiló (Palma, 1812-1884) o sobre famosos viatgers com lenginyer anglès E. G. Bartholomew, que escrigué per a la revista Ilustrated travels nombrosos articles sobre les Illes; el reverend Wilian Dodd (1804-1866), que lany 1863 publicà a Londres el llibre Three weeks in Majorca; el capità John William Clayton, que lany 1869 edità a Londres lobra The sunny south: an autumn in Spain and Majorca. També caldria parlar de la importància que per al coneixement de les belleses de la nostra terra tengueren les guies de viatges dels editors George Bradshaw i John Murray. Com diu Gaspar Valero: La primera [guia], titulada Bradshaws illustrated handbook of Spain, aparegué a Londres el 1865, obra de Richard Stephen Charnock; es reedità anualment fins al 1899. La segona correspon a la famosa guia Ford, editada per Murray, titulada A handbook for travellers in Spain; la primera ressenya de les Balears aparegué a la quarta edició de la guia, publicada a Londres el 1869. Gaspar Valero ens recorda igualment els escrits i aportacions de Bartomeu Ferrà referents al descobriment i l’estudi de coves de Mallorca. I els de Gaston Vuillier (Perpinyà, 1847-París, 1915), autor d’un llibre de viatges famós que ja hem citat. I, no en mancaria daltra, també hi trobam un apartat especial dedicat a lexploració de les coves del Drac per Édouard Martel, explorador, espeleòleg i naturalista que havia estat convidat per larxiduc Lluís Salvador dHabsburg-Lorena. George Sand i el seu conegut llibre de viatges Un hivern a Mallorca inicia aquesta llarga llista de descobridors de la nostra terra i alhora de propagandistes avançats de les belleses de Mallorca. Sovint, i el lector podrà trobar diverses informacions al respecte en el llibre Dos viatgers romàntics: George Sand i Frédéric Chopin, sha atacat lescriptora francesa per unes opinions que sempre sagafen fora de context. Unes opinions en els quals laristocràtica parisenca es despatxava a gust contra la tancada societat clerical i reaccionària existent a Mallorca a començaments del XIX. Sand, en el fons, criticava uns mallorquins que, indubtablement, eren dirigits per les classes dominants del moment contra el que ella representava: les idees digualtat republicana, la lluita contra la reacció clerical i vaticanista en tots els aspectes de la vida quotidiana de les societats. George Sand era una persona que mai no es va mossegar la llengua. Era en lluita contínua, per entendrens. No donava treva a ningú. Posseïa una forta personalitat que ningú mai va doblegar i molt manco els conservadors daquell temps. A Mallorca, amb Chopin malalt, encerclats per murs daïllament, se sentí perseguida, robada, atacada, sense cap mena de suport. I, en conseqüència, atacà durament aquells que li feien la vida impossible descrivint amb paraules qui sap si una mica gruixudes el que sentia una anticlerical francesa, seguidora de Rousseau i dels grans filòsofs de la Revolució Francesa. Aquelles desafortunades expressions (hi ha molta gent que pensa que, tanmateix, són ben encertades) shan dentendre escrites sempre des daquesta situació personal ben concreta. Unes opinions que han ocultat durant dècades altres pàgines del llibre. Pàgines que, com hem escrit una mica més amunt, contenen descripcions de Mallorca fetes amb un amor que molt pocs viatgers del passat han expressat amb tanta sinceritat. nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent) blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/254027
Posted on: Fri, 08 Nov 2013 12:18:32 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015