L’ inventari de les teues ales amputades és extens com tota la pell maltractada, farcit de somnis llençats al poal del fem, i d’ angoixa per un futur contaminat, per un present tòxic i ple de pèrdues i mort del xiquet que habitava en tu. La ferida existencial no escoltada, les humiliacions quotidianes, i les llengües dels envejosos i dels ignorants, els anys i els danys dins la casa familiar, et fa sobreviure, perquè això no és viure a contra natura,dessecant l’ aqüífer sagramental la teua masculinitat violada i avançada en el temps, són tan sols i només llasts, fronteres entre els vostres cors. Has intentat fugir, mort de set el teu esquelet savi de dona trepitjada pateix també d’osteòcops materns, i sense voler-ho ni proposar-t’ho ell t’escriu, t’evoca, t’estima mentre tu fas com si descanses, com si el vent s’hi resistís a anar-se’n, abans d’envolar les seues ales esplèndides Com una matinada a la mar. a la nit de Sant Joan un amor incendiari i fèrtil, us espera, però com la cendra acabada de cremar tot està encara calent i alcalí, desemparat i pacient com és el temps que passa mentrestant. Ara la beses i una llàgrima marina solca la teua galta, mai més bufetejada i un nou vent t’envola en somnis cap al paradís interior de tot el que amb l’esperma t’ha embrutat, de tot el que encara et resta per viure, per tot amb el que plenament, joiós i calent,com un foc purificant de benvinguda viuràs. És un maig qualsevol.
Posted on: Thu, 03 Oct 2013 04:36:39 +0000