L’any 1955 Florencio Sánchez va dir: “A estos catalanes hay que ahogarlos económicamente”. Don Florencio era ni més ni menys que el secretari general tècnic del Ministeri de Comerç espanyol. Ara la Cospedal és més suau i no parlar d’ofegar, sinó de criteris de solidaritat. Un eufemisme que permet a l’administració central continuar espoliant sistemàticament Catalunya. La descoberta de l’autèntic tarannà del govern espanyol de torn, basat en la trampa, la mentida i l’incompliment ja la van experimentar en el seu dia els polítics convergents. Hi hagué una època que el president Pujol tornava a Catalunya pensant que estava catalanitzant Espanya quan en realitat s’estava espanyolitzant Catalunya a cop d’espoli fiscal, incompliments legislatius i atacs contra la nostra llengua. Convergència, per sort de Catalunya, ha vist que amb Espanya no hi ha res a fer. Cas a part és el senyor Duran, d’Unió, que encara avui deu rumiar perquè mai no el van fer ministre. És clar que dormint en un hotel de luxe les esperes són més agradables. La qüestió és que la senyora Camacho fins ara anava a Madrid com la virreina de Catalunya, pensant que allà era una dels seus. Fins que es va atrevir a dir que potser sí que Catalunya no rep el que es mereix d’acord amb l’esforç fiscal dels catalans. I aleshores es van acabar els somriures, les complicitats i les intimitats. I la virreina “pepera” es va despertar com a mainadera catalana.
Posted on: Tue, 08 Oct 2013 23:24:33 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015