MARCOS Arribe a casa i encara no m’ho crec. Hem passat la vesprada amb tu, que ja no ets tu i el teu somriure si no el record d’allò que sempre ens donares. I encenc l’ordinador i m’atrevisc a vorer les fotos que ahir no tingué força de vorer... i no m’ho crec. I passaran dies i no m’ho creuré. Marcos, la teva vida ha sigut un regal per a tots aquells que t’hem conegut, els teus amics i mes encara, ho ha sigut per a tots aquells que han guanyat amb la teva vocació de servei als demés des d’on estigueres. Eres un polític de veritat, de cor, d’Alcoi, si Alcoi en lletres grans. Valent com a pocs, sensat com a mi m’agradaría ser però ara tot es silenci i paraules escrites. No té tenim, però et sentim... i et trobem enmig de les paraules que ens regalaves al teu blog, i et trobem al nostre cor, i et trobem sentint música festera, una marxa cristiana. Ens han furtat el teu futur però no el teu llegat, ni el teu compromís i menys encara alló que estimaves. I estarem, per mantindre amb orgull el sentiment d’esquerres i de País Valencià que defensaves, i estarem per recolzar als joves en els que tant confiaves... I estic assegut i no m’ho crec... i escric i no m’ho crec i demà m’alçaré i no m’ho creure. Salut i força company allà on sigues, salut i força als que quedem.
Posted on: Wed, 11 Sep 2013 20:38:50 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015