Milions deuros per al CAC, el Consell de Garanties Estatutàries, la Comissió Jurídica Assessora, el CoNCA, el CAR, el CEO, lOAC, la CCMA, el Consorci de Normalització Lingüística o Diplocat. En molts casos són només organismes consultius creats per donar-li una estructura dEstat a la Generalitat. CiU -amb el suport dERC- els manté a ple rendiment. Després dun any de sequera, els pressupostos de la Generalitat per al 2014 ja estan sobre la taula. Els va presentar Andreu Mas-Collell dimarts com un mal menor. El departament dEconomia i Coneixement afirma que no hi haurà més retallades i aposta per la introducció de nous tributs i la venda de patrimoni públic com a fórmules per arrodonir els ingressos, atès que al Govern autonòmic se li ha acabat la inspiració i ja no sap on més ficar la tisora. LExecutiu autonòmic ha retallat en sanitat, en educació, en benestar i en la majoria dels serveis que venia prestant tradicionalment. Els funcionaris han perdut una paga, les beques han minvat fins a la seva pràctica desaparició, el PIRMI sha reduït a gairebé res, mentre que els farmacèutics i altres proveïdors fan cua amb les seves factures a la mà dubtosos de si algun dia cobraran. LEstat del benestar està en el xassís i els polítics ho lamenten, tot i que encara no han ficat la tisora a fons en lúnic lloc on les retallades no són ni demoledores ni definitives: en ells mateixos. Un estudi detallat del projecte de pressupostos desvela que la Generalitat mantindrà el 2014 allò que en largot polític sha avingut a anomenar quiosquets, és a dir, institucions, empreses públiques, consorcis o consells varis, de vegades de dubtosa utilitat, daltres sobredimensionats. Ningú no satreveix a tocar aquests quiosquets, perquè, entre altres coses, són el lloc ideal perquè polítics de tots els colors hi puguin viure un retir daurat. El CAC, el CGE i la Comissió Jurídica Assessora Potser el més famós daquests quioscs sigui el Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC). És una entitat que es dedica a controlar els continguts que emeten les televisions per veure si són o no adequats per al públic. Tenir una televisió decent costarà als catalans 5,2 milions deuros lany que ve. La major part daquesta dinerada es dedicarà a pagar la nòmina dels 77 empleats del CAC i en particular dels seus set alts càrrecs, la majoria expolítics, que rebran una remuneració conjunta de 684.000 euros. El que no manca al pressupost són consells daquest estil. El de Garanties Estatutàries (CGE), per exemple, va néixer en lèpoca de José Montilla (PSC) amb idea de convertir-se en una espècie de Tribunal Constitucional a la catalana. En la vida real, res té a veure el CGE amb el TC, ja que aquest organisme només dedica a dictaminar si les lleis del Parlament autonòmic sajusten o no a lEstatut i la Constitució, però els seus informes ni són vinculants ni tenen cap tipus de recorregut en lordenament jurídic. Aquesta manca dinfluència no impedeix que el Consell de Garantias Estatutàries -que també dóna recer a algun antic polític- hagi de costar 3,1 milions deuros lany vinent, dels quals un milió es dedicarà a pagar la nòmina dels juristes de reconegut prestigi i confessada afiliació política que el componen. Però com que el consell daquests experts en dret no és suficient per a la Generalitat, el Govern autonòmic català compta també amb una Comissió Jurídica Assessora, que ha estat pressupostada en 2,6 milions deuros. CoNCA, CAR i CEO També hauran de donar bons consells els del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), un organisme que va néixer en lèpoca del tripartit per convertir-se en la repartidora de les subvencions al món de la cultura. Quan van arribar les vaques flaques, les ajudes van minvar i el departament de Cultura va decidir atorgar-les directament, però el CoNCA va sobreviure a la seva falta de funcions. Lany que ve seguirà existint, comptarà amb 18 empleats i els costarà als contribuents 1,1 milions deuros. La burocràcia cultural surt cara. Lesportiva, també. El Consell Català de lEsport, que es dedica a planificar i executar la política esportiva de la Generalitat sota les directrius de la Secretaria General de lEsport suposarà un desemborsament de 38 milions deuros per les pseudobuides arques públiques el 2014. La Generalitat manté també un Centre dAlt Rendiment Esportiu (CAR), un organisme que recolza lesport perquè sigui competitiu a nivell internacional. El CAR està situat a Sant Cugat (Barcelona), compta amb 81 empleats i costa a la Generalitat 10,9 milions deuros. Segur que CiU maneja, com tots els partits, enquestes electorals que paga de la seva pròpia butxaca. No obstant això, no ha volgut prescindir del Centre dEstudis dOpinió (CEO), una espècie de CIS català. El CEO, que publica sondejos trimestrals, disposa de 19 empleats i dun pressupost d1,3 milions per al 2014. Més de 15 milions per a exposicions, treballs i informes externs I en la mateixa línia de supervivència, malgrat ser un organisme de discutida utilitat, se situa la famosa Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). Lentitat va néixer de la mà dERC sota aquella noble filosofia de mans netes. La idea era immillorable, però els resultats han estat tan escassos, per no dir nuls, que són moltes les veus que consideren inútil la seva continuïtat. Però lOAC segueix aquí i li costarà al contribuent català lany que ve 4,7 milions deuros. Un pressupost en què sinclouran els continus viatges del seu personal a lestranger per participar en conferències internacionals contra la corrupció. De moment, la partida de dietes, locomoció i trasllats seleva a 80.000 euros, la datencions protocol·làries i representatives, a 35.000 i la dorganització de reunions, conferències i cursos a altres 30.000 euros. El departament de la Presidència autonòmica no serà menys i també tindrà el seu propi raconet per gastar en publicitat, protocol i coses per lestil. Segons es desprèn del projecte de Pressupostos del 2014, el president de la Generalitat, Artur Mas, disposarà de 15,7 milions per organitzar exposicions, certàmens i altres activitats de promoció, per oferir atencions protocol·làries i representatives i per encarregar treballs, o el que és el mateix, informes externs. A més, la Secretaria de Comunicació, que depèn de Presidència, disposarà daltres 378.000 euros per a informes, de 409.000 euros per a exposicions i de 288.000 per dedicar a publicitat. En conjunt, aquesta Secretaria tindrà un elevadíssim pressupost de 404,5 milions deuros, dels quals 225 milions es destinaran a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és a dir, lentitat que gestiona TV3 i Catalunya Ràdio. Projectes intocables de CiU Andreu Mas-Collell també ha pogut reservar uns calerons per a dos dels projectes intocables de CiU des que els temps eren temps de Jordi Pujol: el foment de la llengua catalana i lintent que Catalunya se situï en el mapa internacional. Aquestes ambicions no són barates. La Direcció General de Política Lingüística compta amb un pressupost de 23,6 milions. Part daquests diners, 16 milions, sinvertiran en el Consorci de Normalització Lingüística, lentitat que tracta de normalitzar els habitants de Catalunya a través de laprenentatge del català. Aquest organisme té, al seu torn, un pressupost propi de 27 milions deuros i la seva plantilla seleva a 706 empleats. La Direcció General de Política Lingüística destinarà altres 1,1 milions deuros al manteniment del Consorci Centre de Terminologia TERMCAT, una entitat de 24 treballadors que té com a missió garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana en els sectors especialitzats i en la societat en general. Laltre gran repte de CiU és donar a conèixer Catalunya al món. És un projecte urgent, perquè una de les idees dArtur Mas per aconseguir la independència passa pel que ell anomena internacionalitzar el conflicte. Per a això, compta amb la Secretaria dAfers Exteriors i de la UE el pressupost de la qual selevarà el 2014 als 15,3 milions deuros, i amb Diplocat, que vol ser lembrió dun futur cos diplomàtic català i que costarà 2,6 milions deuros el 2014. Però la política i la burocràcia no són els únics punts febles daquests pressupostos que pretenen ser austers. La Generalitat conserva encara un total de 183 empreses públiques (fins a 206 si comptem tot el sector públic) que tenen pressupost propi per al 2014 i el contingut del qual serà objecte duna altra detallada crònica.
Posted on: Fri, 08 Nov 2013 21:38:06 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015