OBSERVATORI DE LA BADIA DE ROSES Esther Borell i Rosell Els homes estan des de temps inmemorials fascinats per la màgia de la creació, pel naixement i per la mort. Sobretot els homes –no les dones-, ja que ells no tenen o no han tingut el poder de fer néixer infants des del seu ventre. Gerda Lerner, Göttner-Abendroht, Doris Wolf, Gerda Weiler, Claudia von Werholf, Maria Mies i altres investigadores han explicat varietat de formes en que els homes han mostrat la seva fascinació pel cos de les dones i pel nostre poder. Gerda Weiler comenta a Eros ist stärker als Gewalt que els homes han intentat apropiar-se de la potència femenina. “Volen menstruar i parir. Es mutila i es circumcida els nens en cruels i sanguinaris rites d’iniciació per tal que a l’entrada de la pubertat sagnin com noies.” Aquesta fascinació pel poder que els homes no tenen ha desembocat en el món actual de la ingenieria genètica. En l’actualitat, la fecundació artifical sotmet a les dones a una gran tortura al mateix temps que tenim el problema que neixen masses infants a una terra que no pot alimentar i protegir a tothom a tot arreu de forma satisfactòria. L’augment de poder sobre el fet d’esdevenir éssers humans fascina la recerca patriarcal en una mesura que perd una raonable relació amb la realitat. També Claudia von Werholf ha reflexionat molt sobre els intents de l’alquímia i de la ciència de realitzar l’acte creador femení de les dones i de la natura, sobre el projecte de l’home artificial. Perquè l’enginyeria genètica ha tingut tant éxit i la investigació sobre l’agressió tan poc? :“ La diferència entre la impotència de la investigació sobre l’agressió i l’euforia de poder de l’enginyeria genètica radica en què l’éxit de la recerca sobre l’agressió podria suprimir el patriarcat mentre l’éxit de la recerca de la ingenyeria genètica promet fer esclatar els límits que la dona posa a l’home” , escriu Gerda Weiler. Probablement el desig de poder crear ha conduït els homes al desig de matar. L’Antic Testament recull la història del paper que l’enveja va tenir en el primer assessinat de la humanitat, o de la comunitat de la persona que va recollir la història de Cai i Abel. La màgia de les dones ha despertat molta enveja, també el nostre saber, la nostra capacitat de govern i d’organització de la comunitat i la nostra amistat i sororitat. Un concepte clau per comprendre la nostra societat és el concepte de patriarcat. També un concepte que els cientifics socials no utilitzen, un concepte tabú. Els grecs varen institucionalitzar una democràcia formulant unes lleis que havien de llegitimar el poder i l’activitat política, lleis que tothom havia d’obeïr i que la Gran Mare Demeter protegia en el Metrôn. Volien control.lar la societat com una màquina i per això calia control.lar també el naixement de la vida. Arché significava en grec, origen. El patriarchat des del principi s’atribueix l’origen de la vida. L’archè deixa de ser la mare i el matriarchat perd per tots costats el seu poder. Els homes passen a ser els creadors i les dones són solament la natura on la llavor masculina germina. Aquesta és la idea que Aristòtil formula, i no estranyament Plató esbosa la societat ideal com una societat órfena de mare. Claudia von Werholf va observar que a Grècia el control del patriarcat comença ja al principi de la vida. “Arché vol dir origen i no domini, com avui es tradueix la paraula. El canvi del concepte d’arché mostra un projecte, que avui ja no es ideal, sinó real. El patriarchat es vol atorgar el principi de la vida a ell mateix.” No casualment la màquina estèril és símbol del poder masculí, és allò que fa tirar endavant el projecte patriarcal. En altres capítols he explicat una mica com la màquina es va anar desenvolupant i com el projecte de sustituir la natura per la màquina, per una natura millorada enemiga de la natura orgànica, va anar prenent cos al llarg dels segles. La màquina que va donar el toc de gràcia al projecte patriarcal va ser el rellotge. Lewis Mumford va observar en la seva obra “Le mythe de la machine” que el rellotge va separar el temps dels esdeveniments humans i va contribuir a un món independent, en el qual tot transcorre d’una forma que es pot mesurar matemàticament. El temps especial de les ciències naturals. Així és com E= m.c2 i com el llenguatge matemàtic i físic ha apartat les persones del nou llenguatge especialitzat i de la possibilitat de comunicar amb autoritat les seves idees sobre la natura. Va ser el rellotge i no la màquina de vapor, la màquina trascendental que ens ha portat el món caótic que tenim. A partir del rellotge, els experts tenen la paraula i la gent, la perd. El diàleg es trenca. Weizenbaum va dedicar-se plenament a la tasca de desmantel.lar l’aura màgica i sagrada dels ordinadors i del símbol de la màquina. En els seu llibre “Die Macht der Computer und die Ohnmacht der Vernnft” escrivia que “esmento el rellotge per mostrar que solament les màquines de tipus prótesis no poden explicar l’assoliment del poder dels homes respecte la natura... El rellotge és una màquina autónoma...Una màquina autònoma es distingueix perquè una vegada posada en marxa a partir d’un model construit d’un aspecte del món real, funciona tota sóla. Els rellotges són autèntics models del sistema planetari. Són les primeres màquines autònomes que l’home ha construit i fins l’arribada de l’ordinador són les úniques que han quedat que tinguéssin una importància real. “ BORRELL, E . Història de les idees: el diàleg (sense editor) Barcelona 2013.
Posted on: Wed, 21 Aug 2013 08:29:05 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015