OBSERVATORI DE LA BADIA DE ROSES Esther Borrell i Rosell Quin és el significat de la paraula natura humana? També és una abstracció. Natura humana és un concepte normatiu basat en creences de com la gent s’hauria de comportar. I què significa “gen”? L.J. Stadler advertia que “el nostre concepte de gen depèn totalment de l’existència de mutacions genètiques, és a dir, de canvis en les característiques hereditàries. Ruth Hubbart observa que res del que s’ha aprés del temps de Mendel sobre la forma de funcionar dels gens justifica la conclusió que el gen causa els caràcters o que control.la el desenvolupament. El concepte de gen ha provocat molts canvis en les societats humanes, en l’economia i en els límits. Mereix que els filòfos del llenguatge es fixin en la forma concreta en que aquest concepte ha trencat límits concrets del món real sense tenir en compte la voluntat de les persones en aquesta fragmentació. Mereix que les persones poguem coneixer la història d’aquest important concepte. Regine Kollek escriu que el concepte de gen va ser emprat per primer lloc l’any 1909 pel conreador de plantes danés W. Johannsen per tal de referir-se a un element d’herència dels trets. També aquest home va emprar el term fenotip per a tots els trets que esdevenen visibles durant la vida d’un organisme individual, definint aquest fenotip com el resultat de la interacció entre trets hereditaris i el medi ambient. Dos anys més tard va canviar el concepte de genotip definint-lo com la suma de tots els gens que porten directament a la realització del fenotip. I avui el concepte de gen, en la genètica molecular, es refereix a un segment del DNA que té funcions regulatòries o pot ser traduit en una proteïna. Tot i així s’ha comprovat que les proteines amb idèntiques propietats bioquímiques no tenen automàticament les mateixes funcions biològiques. I en que consisteixen els fenòmens epigènics? La biòloga Moser explica que els fenotips “no solament estan influïts pels seus gens i pels seu context cromossomic i cel.lular, sinó que també estan influïts pel seu entorn extracel.lular i pel medi ambient general. Malgrat les cèl.lules somàquiques –és a dir, aquelles cèllules dins l’organisme- amb poques excepcions tenen la mateixa estructura del DNA, morfológicament es diferencien de forma extrema. Segons la interpretació de la biologia de la cèl.lula, aquesta variació morfològica dona a cada tipus de cèl.lula una particular identitat que resulta d’una interacció estable entre el genoma i els seu context directe ( l’anomenat micro-ambient). Durant el cultiu sota condicions experimentals, les cèl.lules de teixits diferenciats perden de forma creixent les seves funcions diferencials. L’herència estable de l’estat diferenciat d’una cèl.lula depèn així de la seva organització espècífica del teixit en l’ambient.” Mark Williamson havia mostrat l’any 1988 que canvis genètics precisos no garanteixen una precisa predicció de caràcters ecològics. Per un a banda un gen particular pot interactuar amb altres transformant caracters d’importància ecològica. És a dir, que segons la situació ambiental en la que és el gen, el resultat de la transformació de l’ésser engendrat és un o és un altre. Un petit canvi en l’entorn d’un gen pot canviar un organisme inocu en una peste. Malgrat la sensació d’omnipotència que “l’enginyeria genètica” desprén, en realitat aquesta ciència implica una transgressió de la natura reduint la vida en parts intercanviables, quan la natura és molt més sàvia que una màquina composta de peces intercanviables. En realitat la manipulació genètica no té resultats que es puguin predir amb seguretat, precisament a causa dels efectes que l’entorn té en els canvis genètics. Biologia, natura humana, gen són exemples dels malentesos que es produeixen en els nostres diàlegs o monòlegs. La representació de parts del món realitzada per cada paraula que fem servir, no solament és una reducció de la realitat sinó que moltes vegades és una confusió de la realitat. Evelyn Fox Keller va observar que la biologia mol.lecular ha recol.locat la base de la vida. Ara el lloc de l’activitat vital no es busca en les interaccions físicoquímiques i les estructures de l’organisme ni en la cèl.lula. Ara es busca en el gen. El concepte revisat redefineix la vida, i així la ciència biològica ha passat de ser una ciència observacional a una ciència experimental. Aquesta ciència experimental ha tingut moltes i greus repercusions en la geografia humana i no humana. La modificació genètica que ha impulsat allò que es denomina la “revolució verda”s’ ha convertit per als camperols i grangers en inputs cars i els ha empobrit, deixant a molts d’ells l’única sortida del suïcidi. La producció d’arrós i de llavors riques en proteïna ha estat desplaçada per blat més car i ha deixat els camperols pobres sense terra ni diners per comprar aliment. La revolució verda i biotecnològica han estat en realitat un endarreriment que ha promocionat les collites resistents als productes herbicides, un canvi que ha impulsat a la industria química i ha desbancat i desposseit als camperols. Les Levidow i Joyce Tait han mostrat les incerteses i les complexitats ecològiques d’aquest suposat avenç científic, incerteses com per exemple la dificultat en predir si la resistència a l’herbicida es pot estendre a les males herbes que creixen amb la collita o la incertesa de saber si una generalització de l’ús d’un herbicida particular augmentarà la pressió de les males herbes resistents. Les científiques Vandana Shiva i I. Moser recorden que allò que aprenem amb els experiments del laboratori no representa el coneixement sobre la natura, sinó més aviat és un coneixement sobre una natura manipulada de forma experimental. Les declaracions científiques “no mostren el comportament de l’objecte d’estudi en el món fora del laboratori” . Veiem que els conceptes de ciència, biologia, gen, biotecnologia o enginyeria genètica tenen significats molt diversos i s’entenen de formes molt diverses segons l’experiència o el tipus de formació intel.lecutal de la persona que els escolta o llegeix. També els conceptes de progrés, desenvolupament, necessitats, creixement signifiquen coses molt diverses segons qui pateix les conseqüències d’aquestes paraules o segons qui coneix aquestes conseqüències. Les formes existents de l’ús del llenguatge per induir a l’engany, per fer creure unes coses i amagar unes altres, no solament són resultat d’una tendència històrica a emancipar-se de la percepció del món sensible i a esdevenir autònoms i rivals de la natura i del món femení. Són també resultat de molts interesos personals, de molts desitjos d’obtenir satisfacció personal, sense preocupar-se o post-ocupar-se del patiment dels éssers humans o dels éssers vius que aquests plaers personals han provocat i segueixen provocant. Weizenbaum observa que els instruments i les màquines no són solament una mostra de la força imaginativa i de la capacitat creadora dels éssers humans, i no són amb tota seguretat solament instruments dúctils de significat per a la transformació d’una terra: són també portadors de símbols. Simbolitzen les activitats que aquests instruments poden fer possibles, és a dir, simbolitzen la seva propia utilització. L’instrument com símbol es constitutiu de la nova creació simbólica del món pels éssers humans. Repetint la reflexió d’ Erich Fromm “tan aviat una societat es converteix en una “megamàquina” ... és a dir, tan aviat la societat en el seu conjunt es converteix en una gegantina maquina impulsada des d’un centre, el feixisme és inevitable” . Per aturar el feixisme, el canvi climàtic, la pobresa extrema, cal aminorar el pas, donar temps quan pensem a contemplar els símbols i els sentiments amagtzemats a la memòria, i cal practicar el diàleg. Cal també canviar les nostres motivacions i sustituir el desig del poder i del benefici per altres motivacions com comprendre, compartir i ser. “La nova societat i el nou ésser humà solament seran realitat quan les velles motivacions –benefici i poder- siguin sustituides per noves.” BORRELL, E. Història de les idees: el diàleg (sense editor). Barcelona 2013.
Posted on: Mon, 19 Aug 2013 18:12:08 +0000