Política 16/10/2013 Dret a decidir Urdánoz: La qüestió nacional és resoldrà acceptant que alguns dels nostres puguin marxar El professor de Filosofia del Dret de la Universitat pública de Navarra afirma que amb l’independentisme català no serveix el mateix discurs que amb ETA Nerea Rodríguez El professor de Filosofia del Dret de la Universitat Pública de Navarra, Jorge Urdánoz Ganuza, ha considerat avui que “només podrem resoldre l’eterna qüestió nacional dEspanya quan siguem capaços no només dacceptar, sinó de desitjar que alguns dels que considerem dels nostres ens puguin abandonar si de veritat volen fer-ho. I ens alegrem per ells i desitjar-los el millor”. En un article al diari ‘El País’, on replica el text que la líder d’UPyD, Rosa Díez, va escriure al mateix diari la setmana passada, Urdánoz argumenta que Díez es contradiu, i argumenta: “Ella afirma que a ‘països seriosos’ com França, Alemanya, EUA i Regne Unit mai succeiria el que està succeint a Espanya, i que de cap manera sassistiria en aquestes democràcies a ‘l’abandó de la defensa d’allò comú’. Però la veritat és que lúnic de tals països amb una demanda nacionalista més o menys comparable a la nostra és Regne Unit, i resulta que allà celebraran un referèndum sobre la independència dEscòcia dins de la més absoluta normalitat democràtica”. En aquest sentit, es queixa que aquesta contradicció de la líder d’UPyD hagi passat desapercebuda per a tothom i ho relaciona amb el discurs antinacionalista que es va formar en contra d’ETA: “Espanya, durant els anys del terror etarra, elabora un discurs antinacionalista que ‘va funcionar’ duna manera molt eficaç enfront daquella barbàrie. I, tot i que sobre el nacionalisme català tal discurs no serveix, seguim en bona mesura presos de les seves inèrcies”. Que la frontera sigui entre demòcrates i independentistes no és una bona idea El professor de Filosofia del Dret creu que aquells arguments no serveixen actualment perquè “estem davant d’un moviment indubtablement pacífic” i tampoc serveix perquè “per molt que alguns sobstinin a endossar al nacionalisme català letiqueta d’ètnic, aquí aquest enfocament no condueix a enlloc”. I continua: “Perquè a Catalunya la veu dels catalans ja no desautoritza a la suposada ètnia. De fet, el que ha començat a fer aquesta veu és configurar una nova ètnia. ‘Ètnia’ és, per descomptat, una paraula poc simpàtica. Però té bastants substituts més o menys presentables: un nou poble, una nova nació, un nou subjecte internacional...”. Urdánoz afirma en aquesta línia que “pretendre que la frontera que ara sha de dibuixar sigui entre demòcrates i independentistes no és una bona idea. No només no ajuda a la trobada, és que la dinamita. I eixampla labisme que ens separa”. Finalment, el professor de Filosofia del Dret conclou l’article assegurant que només quan siguem capaços de respectar i desitjar que una “part dels nostres” marxi, “haurem col·locat la llibertat per sobre de la nació, que no és més que una llosa heretada que fixa la nostra mirada en el passat i des de la qual resulta molt còmode dictaminar que ‘ètnies’ són sempre les altres, però mai la meva. Potser el dia que ho aconseguim ningú vulgui marxar… però és que això és precisament el que ens ha de ser igual per poder aconseguir-ho”.
Posted on: Wed, 16 Oct 2013 09:06:48 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015