Professionals, amateurs, ... Premsa, politics... Com dèiem ahir, el temps posarà a tothom al seu lloc. I ens refermem plenament amb lexpressió i més després dhaver llegit ahir larticle del Sr. Francesc de Carreras, esplèndidament rebatut per lEmpar Moliner avui al diari ARA. El que escriu es amateur, en política i en periodisme, però ciutadà daquest país amb tot el dret a expressar el meu pensament al respecte. Veig que hi ha persones que encara no saben que la independència de Catalunya, i en primer lloc el dret a decidir, és un camí que –per sort- no són els polítics “professionals” els que el fan, sinó els ciutadans amateurs que així estan empenyent als polítics. I els que no segueixin aquest camí ja veurem on estaran després de les pròximes eleccions, probablement amb els altres “professionals” que el poble va enviar a la banqueta en les darreres eleccions.... El poble en política es amateur, però “savi”. I és respecte a aquest tema que vull parlar avui, les possibilitats que tenim avui en dia els ciutadans de comunicar les nostres reflexions a tothom que vulgui escoltar. La premsa i els polítics, els polítics i la premsa tant lhi fa lordre. Sembla que per moltes persones sols puguin escriure i emetre opinions pel mitjà que sigui els professionals, així com per fer política també només la poden fer els polítics professionals. Per sort avui vivim en democràcia i això ens permet a tots els ciutadans expressar la nostra opinió sense que hagi de representar cap estigma, però en els temps que vivim hi ha uns mitjans de comunicació amb unes xarxes que ens permeten donar a conèixer els nostres posicionaments de tot tipus de forma massiva i immediata. No necessitem tenir a la nostra disposició un espai en algun diari que formi part dalgun grup editorial. La publicació de larticle del Sr. Francesc de Carreras al diari barceloní La Vanguardia (que en altre temps es deia La Vanguardia Española -amb ñ-), del grup del Conde de Godó, no és casualitat com tampoc ho seria si fos publicat en algun dels mitjans del grup Lara, empresari que ja ha dit (potser ha amenaçat i tot) demportar-se la seu de les seves empreses fora de Catalunya (esperem que no vulgui aspirar a tenir ladjudicació de la línia del AVE Madrid - Barcelona, ja que seria una contradicció amb els seus principis). La reacció que estan tenint aquests grups per la decisió del PSC del passat cap de setmana sembla que ha estat com si el procés cap a la independència estigues mort, però res més lluny de la realitat, estem vius i molt vius, probablement amateurs, però vius i amb un objectiu ben marcat i que gràcies a la força daquest mitjà que és INTERNET, el més democràtic de tots els mitjans de comunicació, cada dia ens hi apropem més. I aquest punt és essencial de la meva reflexió davui, compte que molts dels mitjans de comunicació i grups editorials no vagin quedant arraconats a la banqueta pel mitjà de comunicació amb majúscules que avui és INTERNET i passin a fer companyia a molts dels polítics professionals.
Posted on: Thu, 21 Nov 2013 19:24:41 +0000