REFLEXIÓ El primer fonament sobre el qual es recolza és, sens dubte, el manament nou de Jesús: “Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,12). És aquesta paraula de Jesús, junt amb la de la unitat, la base de l’espiritualitat col·lectiva, perquè per realitzar-la no n’hi ha prou amb una sola persona. En calen dues o moltes, una col·lectivitat, una petita o gran comunitat. I, com ho fem concretament? Jo diria de revifar entre nosaltres aquest amor i per tal que el nostre fer sigui seriós i gairebé deixi marcada una nova etapa en el camí del nostre Sant Viatge, us aconsellaria i a mi mateixa, que ens declaréssim aquest amor entre nosaltres […] Fer com vam fer les primeres focolarines quan es van dir: “Jo estic disposada a morir per tu; jo per tu”, és a dir, totes per cadascuna. Idesprès, viure en conseqüència, amb tota la intensitat. Sabeu que la unitat mitjançant l’amor recíproc no és que tingui efecte una vegada per sempre. Cal renovar-la cada dia mitjançant propòsits i fets. És sagrada aquesta declaració d’amor recíproc, aquest pacte que us demano: és solemne, tot i que es fa amb senzillesa; i no està exempt de dificultats. En efecte, amb alguns serà fàcil de manifestar-lo; amb d’altres caldrà, de vegades, vèncer el respecte humà; amb d’altes caldrà preparar el terreny. És un acte no exempt de sacrifici perquè serà necessari, de vegades, vèncer el respecte humà, d’altres, superar la indolència o la rutina espiritual en la qual potser hem caigut. Caldrà practicar la humilitat per fer callar l’amor propi, pagar, en definitiva, el primer peatge del trànsit d’una manera de viure individual a una espiritualitat col·lectiva. Però el Senyor beneirà tots els esforços i, si desprès som fidels a tot el que hem dit, ens donarà la joia d’advertir la seva presència, efecte de la unitat, arreu on ens trobem.
Posted on: Fri, 13 Sep 2013 08:01:36 +0000