Rafael Nadal escrivia la setmana passada a la Vanguardia un article titulat “Emocions socialistes”, on feia una esmolada crítica de la darrera conferència del PSOE i del paper que hi ha jugat el PSC. Fa pocs dies el primer secretari del PSC va aconseguir fer evident la superioritat de l’actual direcció sobre els anomenats “crítics” en un consell nacional extraordinari del partit. Ha quedat clar que la massa “crítica” és més aviat raquítica. I que les posicions àmpliament majoritàries al Partit dels Socialistes són les que defensen Pere Navarro i Antonio Balmón. Ara hauran de ser els discrepants els que decideixin si val la pena continuar amb una “direcció clara i ferma” i sense el “soroll i la deslegitimació permanents” que els retrauen el oficials. Navarro, doncs, ha guanyat un cert marge de maniobra, però el que no ha fet ha estat convèncer. No ha convençut els crítics ni tampoc la majoria de la societat catalana que realment vol exercir el dret a decidir. Pere Navarro acusa CiU i Esquerra de perpetrar “el gran engany dels que volen portar Catalunya a un carreró sense sortida”. N’hi ha un altre de pitjor. L’engany dels que proclamen el dret a decidir de Catalunya però el supediten al dret a concedir d’Espanya. Si no vàreu poder llegir en el seu dia l’article d’en Rafel Nadal, podeu fer-ho ara al nostre Blog, juntament amb un altre reflexió que l’economista Xavier Sala Martin va escriure al seu blog sobre del mateix tema fa ja més temps, arran de la visita d’en Pere Navarro a Madrid el passat mes de setembre.
Posted on: Sat, 23 Nov 2013 11:27:53 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015