Salvador Espriu, Pere Quart: el càntic i el plagi ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret», mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa d’aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Salvador Espriu, El caminant i el mur (1954) Santa Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985 ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes. Oh, que avingut estic amb la meva petita, esclava, poc sortosa terra, i com em recaria d’allunyar-me’n, sud avall, on sembla que la gent és bruta i pobra, accidiosa, inculta, resignada, insolvent! Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien fotent-se’n: «Com qui s’agrada de la lletja, així el lluç que pica un ham sense esquer», mentre jo, encara prop, pensaria en les velles fretures i confiances d’aquest meu tossut poble. I, ja tot sospesat, recularia per a restar aquí fins a la mort. Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un irrevocable amor aquesta meva —i nostra— bastant neta, envejada, bonica pàtria. Pere Quart, Circumstàncies (1968) Sabadell 1899-Barcelona 1986
Posted on: Fri, 12 Jul 2013 08:41:15 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015