Soc un ciutadà amb un sentiment de pertinença a Catalunya molt fort, que el comparteixo amb el que sento per la Terra on vaig néixer i fins els 24 anys no vaig decidir emigrar, dAndalusia a Catalunya. Els meus (comptabilitzo des de Les Capitulacions de Santa Fe), esperaren 450 anys que arribessin les polítiques redistributives i veient que no produïen només que un alt coeficient danalfabetisme integral, i decebuts, fugirem dos milions de persones “a descobrir món”, a arribar a un espai on poder lluitar per un futur amb esperança. La històrica iniciativa de la Societat catalana a traves de la Seva Cultura, ens loferia, no sense preu. “Hem pagat totes les factures”. nosaltres vàrem interpretar-lo i aprofitar-lo. La nostra formació no posseïa consistència i a més falsa, ens havien furgat, amb enganys, en una manipulació ruïna. Els esforços per sobreviure i encaixar-nos foren i encara ho son de difícil valoració. Shan fet molts estudis editats i publicats i no editats, independents i dependents dinstitucions. Una mostra: LA de la Perona”, dEsteve Lucerón. 2010, Barraques, La Barcelona Informal del segle XX Barraquisme, La ciutat (Im)possible, Dimmigrants a Ciutadans Els dependents, no els menysprearé, ni molt menys, però, hi ha un element, subtil, entre línies, que es valora molt la institució financera respecte de les grans aportacions de la població barraquista: de sacrifici, denginy, deconomia, personal i de Nació, d’humilitat i dhumanitat. Passa el temps, i arribes a veure com, aquells, no tots, menyspreen els nous nouvinguts. El comprovar aquesta última fase m`ha incorporat una gran desconfiança envers les grans mancances de la espècie humana. Aclarir on s’inicia la inèrcia intel·lectual i ètica i la pista de circulació que ens ha portat fins ací, no hi és a labast meu ni dun correu que no pretenc, només, que transmetre bases de pensament que, crec, pot ser-li útil. Ha estat això la base del sentiment independentista que en lactualitat posseeixo? No solament, però, junt al coneixement de la història, les agressions antigues i actuals patides que ens infringeixen des del poder castellà i l’actual estat de la pèrdua de capacitat creativa de Catalunya, i el risc de perdre la nostra identitat que és el que ens fa diferents i ens ha portat fins ací. Soc plenament convençut que si no aconseguim un estat propi caurem en un cul de sac que, mai més podrem sortit-nos. Som molts: “Els altres Andalusos” “Súmate”, Salutacions cordials.
Posted on: Mon, 25 Nov 2013 12:40:19 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015