TORNO A ALTAMIRA ! Companyes i companys que llegireu això : El meu nom poc importa. N’heu de tenir prou amb saber que fins ara mateix jo era l’esclau d’un dels Amos del Món; el secretari, el gos fidel d’un d’aquells homes de qui no coneixeu la cara i en qui mai penseu, però que decideixen sobre les nostres vides miserables i encara els hi riem la gràcia, anant a votar als seus polítics fastigosos. Són els qui ens han ensenyat a escriure i llegir, per tal que la lectura i la literatura no siguin més que inofensius passatemps i un negoci per editorials i llibreries. Són els qui ens fan treballar per fer-nos creure que ens donen diners a canvi, quan són tan seus, aquests diners, com els bancs on els dipositem. Són els qui ens fan consumir el que els hi dóna la gana, i nosaltres, mesells, comprem i comprem i comprem fins al deliri, mentre ells riuen de la nostra misèria. Són els qui ens fan creure que tot és progrés : automòbils, avions, carreteres, electricitat, aigua, gas, cases, escoles....Escoles ? Universitats ? Són els qui les han fet per ensenyar-nos, educar-nos a ser obedients, esclaus seus. Savis, però esclaus. Són els qui han creat la Cultura i l’Art per convertir-ho en un altre negoci per enriquir-se més i més....I els hospitals ? em preguntareu. Doncs jo us responc que per al meu amo i els seus socis, no són més que magatzems de malalties creades per ells, on donar-nos els fàrmacs que fabriquen a tones i consumim igual que la teca podrida que ens fan menjar. Són els qui no volen que vivim ; volen que existim trenta... quaranta...vuitanta...cent... mil anys, és igual, sotmesos a pencar, a empassar-nos la seva mentida, a reproduir-nos per fer més esclaus i a dormir, si pot ser, somniant malsons. I així cada dia. I així cada nit. Mentre, la naturalesa sí que viu, i ens envellim i agonitzem perseguint la Felicitat que han inventat per nosaltres com la pastanaga davant del ruc. Però avui s’ha acabat ! Els hi dic botifarra !! Deixo de llegir i escriure. Que es fotin al cul el seu Art i la seva Cultura ! Que es quedin amb el treball, els diners, les hipoteques, la casa, els automòbils, les línies elèctriques, les carreteres, els oleoductes, els governs i els estats, els bancs, les escoles, les universitats, els hospitals, les vacances, els viatges, la ciència., la seva Bellesa monstruosa, la seva putíssima Raó, el seu Seny cabró, la seva Intel.ligència criminal, els seus jutges i polítics, els seus intel.lectuals servils, el seu autoritarisme en forma de civilització, de progrés, la seva Merda de Felicitat damunt de la qual edifiquem les nostres existències i enterrem la nostra vida, la nostra llibertat !!! Que s’ho quedin tot, ja que res era meu. Jo no tinc res i no vull res. Me’n vaig de la Civilització i del Progrés. Me’n torno als meus orígens, a la caverna dels meus avantpassats, me’n torno a Altamira ! Vull tornar a la Prehistòria, quan encara no s’havien inventat tantes paraules que diem per no dir res, per no ofendre, per no expressar absolutament res. Per amagar la vergonya de no tenir acció, de només saber xerrar i xerrar. Quan escrits com aquest no tenien sentit. Quan l’ésser humà era menys humà i un simple “ésser”, com una pedra o un vegetal, un fragment insignificant de naturalesa... I quan es convertí en “humà” i pintà a la seva cova els bisons i les escenes de cacera, ja ho desgracià tot ! Mil anys després arribaren els Amos del Món i ho ficaren en la seva Cultura i el seu Art....No, no, no !... Jo no vull créixer ni “decréixer” ; jo no vull Ser d’ells !..Quan OKUPI Altamira sabeu què faré, primer de tot ? Destruiré les maleïdes pintures rupestres. Després jauré. Viuré. I punt i final. Miquel Vilardell Març de 2008
Posted on: Sun, 21 Jul 2013 10:50:10 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015