Una reflexio, al meu parer, prou encertada. LA CONVIVÈNCIA EN TEMPS DE VACANCES. El temps de vacances és un temps necessari per refer les forces perdudes durant l´any. L´estiu és també un temps que el podem i devem dedicar a les persones que més estimem, el membres de la nostra familia, perqué fàcilment durant l´any, per mil raons, no ho fem. Però és realment així? Hi ha mares de familia que temen les vacances i esperen que aviat retorni la normalitat del temps escolar.La raó és molt senzilla: la casa a les vacances es torna, per moltes raons, un lloc de més feina. El fills que entren i surten trencant tot ordre i horari, la vida social amb el amics amb el quals es vol quedar bé, les activitats fora de programa que trenquen l´ordre i la pau desitjada, etc. El sociòlegs, per d´altra banda, han detectat un fenómen curiós: durant l´any les preocupacions i la feina no deixen gaire espai a la convivencia conjugal. No és estrany, per tant, que durant el temps de vacances apareguin tensions conjugals perquè no s´està ”acostumat a conviure” tan de temps amb l´altre. Sembla que s´envaixen mútuament l´espai de llibertat que amb el temps han conquerit. Tanmateix, el temps de vacances pot ser un temps molt enriquidor. En primer lloc hauria de ser temps de vida de familia i no de dispersió. De convivencia i no d´activisme salvatge. De saber trobar temps temps per passejar, tot dialogant, amb el marit o muller, per retrobar la serenitat, el silenci i la pau enlloc del soroll i l´activisme. Moment d´elevar un xic l´esperit enmig del materialisme que ens envaeix; de pregària perquè durant l´any no en tenim temps o no el sabem trobar. Moment de fer memòria de la vida de familia, de posar en comú la propia història i conéixer la dels altres, a cops, sorprenentment, molt desconeguda. Dr. Manuel Claret.
Posted on: Sun, 04 Aug 2013 18:27:05 +0000