VICTOR ALEXANDRE LA TORNA A ENCERTAR Opinió. Víctor Alexandre 01/10/2013 Avinguda d’en Samaranch i del Franquisme "Vull pensar que tant l’alcalde Xavier Trias com Convergència i Unió no han mesurat la barbaritat que estan a punt de cometre. Si és així, encara són a temps de rectificar" Víctor Alexandre Hi ha coses que són inadmissibles, i la intenció de l’Ajuntament de Barcelona de dedicar una avinguda a l’exdirigent feixista Juan Antonio Samaranch, mà dreta de Franco i còmplice dels milers de crims que el seu règim de terror va cometre contra la humanitat, n’és una. Vull pensar que tant l’alcalde Xavier Trias com Convergència i Unió –acceptant la proposta del PP, partit fundat per un altre exdirigent feixista– no han mesurat la barbaritat que estan a punt de cometre. Si és així, encara són a temps de rectificar. Altrament, passaran a la història com a autors d’una baixesa moral impròpia d’un ajuntament i d’un partit democràtics. Potser a algú li estranyi que el PSOE de Catalunya i Esquerra no hi diguin res. Però és comprensible, tenen la cua de palla en aquesta qüestió, ja que tots dos partits, quan governaven, en van cometre una de més gran, d’ignomínia. La mateixa ignomínia que ICV. La diferència és que ICV és encara més cínica i sí que ha parlat. Enric Gomà, president del grup municipal d’ICV-EUiA, ha afirmat amb tota la hipocresia del món que dedicar un carrer a Samaranch “vulnera el procés de recuperació de la Memòria Històrica”. Dic hipocresia, perquè aquestes lliçons de memòria sobten força venint d’algú que sembla tenir-ne tan poca. Sens dubte, deu haver oblidat que la memòria històrica dirà per sempre més que van ser justament ICV, PSC-PSOE i ERC els partits que el 22 d’abril de 2010 van retre homenatge a Samaranch al Palau de la Generalitat amb tots els honors del país. Per tant, com es pot ser tan hipòcrita? On era el senyor Gomà, quan el seu partit escopia sobre la Memòria Històrica des de la seu del govern de Catalunya? ¿No era, aquell homenatge, “una decisió indigna d’una ciutat [i d’un país] que” –com diu ell– “vol ser referent de la defensa dels drets humans”? Allò, diguem-ho clar, va ser un acte repulsiu. I aquí tenim quatre raons, si més no, que ho demostren: una, perquè qui homenatjava aquest exdirigent feixista eren partits autoanomenats d’esquerres (!); dues, perquè moltíssimes de les persones assassinades pel règim de tan sinistre personatge eren familiars dels qui avui configuren la militància d’ICV, ERC i PSC-PSOE; tres, perquè un dels assassinats va ser el president de Catalunya; i quatre, perquè Samaranch no va renegar mai –mai– de la seva ideologia feixista. Tot i així, el 1985 va ser condecorat amb la Medalla d’Or de la Generalitat i el 1987 amb la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona de l’Ajuntament socialista. I ara, ves per on, resulta que el mateix Ajuntament, governat per CiU, pretén escarnir totes aquelles víctimes honorant-ne un dels seus botxins. Increïble. Increïble i repugnant. No hi ha ningú a CiU que pregunti si s’han begut l’enteniment? No hi ha ningú que tingui presents els vincles d’aquells botxins amb el nazisme? Com s’entén que el març passat les nostres institucions commemoressin el 75è aniversari de la carnisseria que Franco, Hitler i Mussolini van causar a Barcelona, amb les seves bombes, i que ara dediquin una avinguda a un dels seus dirigents? D’on surt tanta indignitat? Sí, ja sabem que l’excusa per homenatjar Samaranch és agrair-li els serveis prestats en la concessió dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona –la mateixa Barcelona que els seus avions van bombardejar–. Però aquest agraïment equival a admetre que la nostra candidatura no va guanyar per mèrits propis, sinó per obra i gràcia d’un Vito Corleone català que remenava les cireres del COI. Molt edificant, sí senyor. ¿No recorda, l’alcalde Trias, que va ser el mateix Samaranch qui, traint els principis fundacionals del baró Pierre de Coubertin, va modificar els estatuts del COI per impedir la participació nacional de Catalunya en els Jocs Olímpics? Amb quina legitimitat critiquem l’atac feixista de l’Onze de Setembre passat a la delegació de la Generalitat a Madrid, si a Barcelona dediquem carrers en honor dels qui van ser els líders polítics dels atacants? Que l’Ajuntament de Barcelona honori Juan Antonio Samaranch, un home de Franco, per haver contribuït a l’olimpisme de la ciutat és tan execrable com si l’Ajuntament de Berlín homenatgés Paul Freiherr von Eltz-Rübenach o Julius Dorpmüller, ministres de Hitler, per la seva contribució a fer d’Alemanya el paradís europeu de les connexions viàries. Esperem, per tant, que l’Ajuntament de Barcelona rectifiqui. Seria incongruent que Catalunya, mentre reivindica les llibertats i es presenta davant del món com un exemple de civisme i cultura democràtica, la seva capital no tingués escrúpols a dedicar un carrer a un membre destacat d’un règim sanguinari que era l’antítesi de tot això. Un ajuntament que honora els dirigents del feixisme és un ajuntament que es burla de les víctimes dels seus crims i que mereix el rebuig de tots els pobles democràtics.
Posted on: Wed, 02 Oct 2013 13:46:10 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015