8:00 del matí, ens llevem al nostre Hostel Hi-Edmonton, és la segona nit que dormim aquí, a fora, sis graus negatius, cel grisos i amenaça amb nevades que diuen que aniran guanyant força al llarg del dia, serà bonic veure com neva, suposo que com el famós gag de Les Luthiers, poc a poc i a mesura que vagi passant el llarg hivern aquí a Alberta, ens anirem avorricant daquesta neu i gel, que cobreix tota la ciutat.. Si hem de ser sincers, larribada va agredolça, almenys parlant per a mi, agredolça amb el sentit que feia molt i molt fred, i sobretot quan ens vam adonar que el sistema de transports aquí és un xic complicat, estàvem acostumats a Toronto, allà els busos i metros passen constantment, i segueixen rutes lineals, amés els carrers tenen noms, aquí els carrers son numèrics, i els busos tarden una mitjana de 15 minuts, i esclar a sota zero és força dur esperar, i les linies segueixen rutes irregulars, de totes maneres som positius, Edmonton és petit i segur que de seguida ens aprendrem com mourens per aquesta ciutat, laltra cara de moneda, la més important és la rebuda, els sentiments i sensacions que vam tenir com a nou vinguts, lambient i les energies que vam percebre van ser molt bones, aquí la gent és més oberta, senzilla, amable.. tothom saluda, al bus, tothom que baixa en qualsevol parada dona les gracies i es despedeix del conductor, h han hagut persones que sense dr-nos res hem vist com deixaven el seu trajecte rutinari per acompanyar-nos, que no ens perdessim, i despres tornar a reempendre el seu. De sobte, soriginen petites converses al metro entonr nostre mentres uns i altres sobre mapes i rutes intenten ajudar-nos i aconsellar-nos com arribar al nostre destí, és fantàstic. Ahir, carregats amb maletes i caminant per sobre la neu i el gel, semblàvem dos sensesostre perduts, de sobte una dona, satura amb el seu tot terreny flamant i sofereix per dur-nos, carreguem motxilles, i cop dins del cotxe, ens dona el seu número del telefon per que la truquem per qualsevol cosa, sofereix a demanar-me feina de snow removal (treure neu) al seu germà que curisoament és jardiner, i ens duu fins la porta del hostel. Ja van dos vegades en un Subway una cadena de menjar ràpid que ens regalen galetes, acompanyat dun bon somriure i unes paraules de càlides de benvinguda i sort per començar nova aventura en aquestes terres. La gent és sorprèn quan els hi diem que hem vingut a viure aquí, que ens hi volem quedar, que aqui hi han més oportunitats i que fugim de la caòtica Toronto, aquí no és tant multicultural, aquí la majoria son purs Canadencs/es, alts, rossos, pigats, cara blancs i ulls clars, de tracte més distant i assenyat, respectuós, però com deia abans, una amabilitat que ens dona moltes ganes de quedar-nos aquí. La Mònica ja ha tingut la seva entrevista per la feina de cuinera, el seu jefe no va tardar en arribar al restaurant quan va saber que lestàvem esperant, un home ben vestit de negocis, serio i molt professional, però en tot moment va mostrar molt interès per a ella, com si intuís el talent professional de la Mònica i no volgués deixar-la escapar, lhi ha dit que busquem habitació tranquils, que fins que no estiguem ben assentats i prop de la feina no cal que comenci, lhi ha parlat de bon sou, de bones expectatives, daugment salarial amb el temps i de la possibilitat real de fer contracte, no podem estar mes contents. Ara per ara, daltra banda anem un xic esverats i atabalats buscant habitació, és força difícil, més sumant la dificultat de mourens per aquí, ningú vol parelles, i això a vegades ens ha dut algun mal de cap i moments destrès, aquí el Hostel es car i no ens hi volem quedar gaires dies. Ahir vam veure una habitació al matí, i a la nit vam veure la habitació dels nostres somnis, tenim moltes esperances i ganes de que sigui aquesta, una habitació a bon preu, en un barri residencial preciós, amb una casa meravellosa i neta, amb un jardí gran i un entorn molt tranquil, aprop de la feina de la Mònica, dissabte sabrem el que.. Pel que fa a mi, segueixo avançant amb el meu anglès, cada dia sembla que aprenc més, es un procès lent però si o si lacabaré aprenent, envio currículums i missatges per trobar feina, en el meu camp ara es complicat, aquí amb la neu cap jardiner treballa, però mhan assegurat que a la primavera hi ha tantíssima feina que un para boig de tant treballar, de moment tinc bons contactes i fins i tot un home Uruguayo que vol muntar una empresa de Landscaping és va interessar molt per a mi, i em va assegurar que em trucarà. Edmonton és un altre mon, aquí tot és molt tranquil, tot va més a poc a poc, els carrers son força buits de gent, no hi ha transit, és una ciutat petita i molt acollidora, però ja vam veure el primer dia on és fica tota la gent daquesta ciutat, a lEdmonton West Mall, el que fins a mitjans dels anys 90, era el centra comercial més gran del món, ara segur que els xinos o els àrabs de Dubai han rellevat aquest fet.. des de fora és un mega edifici tremendo de gran que no savarca amb una sola mirada, a dins, pistes de gel, un parc aquàtic, un parc datraccions, hotels, botigues mil, cines, teatre, parcs, de tot, és com una petita ciutat doci creada perquè tota la gent de la ciutat és refugii del fred i així també pugui gastar-se els diners dels super sous que és cobren aquí. Ara baixarem a la cuina a preparar un bon esmorzaret, a fora fa fred, i ens espera un altre llarguíssim dia.. una forta abrasada :)
Posted on: Thu, 07 Nov 2013 15:47:59 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015