Cançó de bressol per fer adormir la guerra De Marc Timón Vosaltres que viviu segurs a les vostres cases temperades, vosaltres que trobeu en tornar al vespre el plat calent i cares amigues, considereu si és això un home: el que treballa en el fang, que no coneix la pau, que lluita per mig pa, que mor per un sí o per un no; considereu si és això una dona: sense cabells i sense nom, sense forces ja per recordar, buits els ulls i fred el ventre, com una granota a l’ hivern. No hi ha cap altre mort després de la primera; polsim de mort sota la finestra. Queron, no entenc que són tants morts. Tenen un xiuxiueig imperceptible,no fan pas més remor que el creixement de l’herba feliç, allà on no passa l’home; animal que es despulla als animals, la bèstia que fa de l’odi sang i de l’extermini un joc d’infants; escup por, sense imaginar que en la innocència, té el seu pitjor parany. Com la mare feia en vida, jo n’hi canto una cançó, ben fluixet, perquè així quedi adormida, amb sense amor al seu jaç de barrots, amb les seves cadenes la gronxo, amb la seva pudor li bufo el son, i si algun dia, en mala hora es desperta, si us plau, que sigui lluny d’aquest món...
Posted on: Thu, 05 Sep 2013 01:47:04 +0000
Trending Topics
Recently Viewed Topics
© 2015